polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Felip Font Trullàs (Reus, 4 de març de 1819 - 1 de gener de 1889) era un polític català que arribà a alcalde de Reus entre el 1871 i el 1874. Va ser el pare del bibliòfil Pau Font de Rubinat i del militar Josep Font de Rubinat.
.jpg) Felip Font Trullàs. D'una col·lecció de postals editada pel seu fill Pau Font de Rubinat  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1819 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1r gener 1889 (69 anys) Reus (Baix Camp) |
 Alcalde de Reus | |
 Diputat provincial de Tarragona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, advocat |
| Família | |
| Fills | Pau Font de Rubinat |
Va cursar la carrera de dret a Reus i a Barcelona, i més tard la de ciències a Madrid doctorant-se el 1846. Va treballar amb el químic Roura Estrada qui li va encomanar entre altres fets, l'encesa del primer llum de gas de l'estat (a la Llotja de Barcelona).
Es va dedicar a l'advocacia exercint a Reus. El 1871 fou elegit alcalde, càrrec que va mantenir fins al 1875. Quan el general carlí Joan Francesch i Serret va entrar a Reus el 1872, va aconseguir que la ciutat no fos saquejada, negociant el pagament d'una quantitat i retardant la negociació fins que les forces lliberals es van reorganitzar i van expulsar els carlins, morint en aquella acció el general Francesch.[1]
El febrer de 1873 va proclamar la República des del balcó principal de l'ajuntament, i va salvar la Prioral de Sant Pere de Reus dels revolucionaris que volien cremar-la. Va ser destituït com a alcalde després del cop d'estat del general Pavía per part de l'autoritat militar de la província al negar-se a reconèixer el cop de Pavía i el desallotjament de les Corts per la guàrdia civil, i substituït a mitjans de febrer de 1874 per Marià Pons, que, tot i prendre possessió del càrrec, va haver de dimitir per la pressió ciutadana, que li feia el buit.[2] Segons La Redención del Pueblo, Marià Pons era una persona que queia antipàtica "en política" a quasi tots els reusencs i el seu nomenament havia revifat "odios y rencores".[3] Va ser substituït al seu torn per Antoni Soler i Clariana fins que el 2 de gener de 1875 prenia possessió un nou ajuntament presidit, ara si, per Marià Pons.[4] Amic de Güell i Mercader, i de Emilio Castelar y Ripoll, Felip Font va presidir el Comitè Democràtic Possibilista a la comarca el 1879, i va ser elegit diputat provincial el 1884.[2] Preocupat pel tema de l'aigua, endèmic a Reus, va presidir una Comissió gestora del Projecte d'Aigües, i entre els vocals hi figuraven l'advocat federal Antoni Soler Clariana i Teodor Salvadó, com a director de Las Circunstancias. Aquesta comissió va fer gestions amb propietaris de mines i pous de la Selva i d'Alcover i amb el Banc de Mataró per a aconseguir crèdits. Els cabals recollits es reunirien en "grandes depósitos" a l'entrada de Reus. El projecte preveia també l'erradicació de pous morts i la canalització d'aigües residuals, que serien destinades al reg. La iniciativa no va tirar endavant, però va ser un projecte que interessà al sector agrari i industrial i va mobilitzar les energies dels republicans reusencs.[5] Va ser President de la "Sociedad Hidrofórica", que portava aigua a la ciutat, sobretot a la indústria, i va ser membre de la Junta del Carrilet de Reus a Salou. Va ser també soci capitalista de la refineria de petrolis "La Pensilvània", fundada per Joan Vilella Llauradó.[6] Va morir a Reus el 1889.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
