Llista d'alcaldes de Reus

A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del segle xviii. A partir del Decret de Nova Planta, se suprimeixen els Jurats i el Consell que regien fins llavors l'ajuntament. Els alcaldes de Reus eren elegits per l'Arquebisbe de Tarragona, ja que la ciutat era de la seva jurisdicció. Reus enviava una terna a Tarragona, que s'havia elegit per insaculació dels noms dels possibles candidats. El bisbe en triava un, que tenia també les funcions de jutge i que havia de prestar jurament al seu davant. Els regidors s'elegien seguint les normes del marquès de Castel-Rodrigo, que consistien en confeccionar una llista de 14 individus que s'enviava a la Reial Audiència on feien elecció de set persones, les que tocaven a Reus pel nombre d'habitants.^[1]

Billet del Consell Municipal de Reus, de 1937, signat per Ramir Ortega Garriga i dibuixat per Josep Ferré Revascall.

Ajuntament de Reus el 1912. L'edifici va ser construït pels mestres de cases Antoni Pujades i Joan Mas el 1601

Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940

Llistat

Per aplicació del Decret de Nova Planta, del 1719 al 1798.^[2]

• Pere Puig, negociant. 1719-1721
• Joseph de Simó, ciutadà honrat. 1721-1723
• Joseph Parés, metge. 1723-1724
• Gabriel de Simó, ciutadà honrat. 1724-1726
• Pere Puig, negociant. 1726-1728
• Pere Batlle, metge. 1728-1730
• Gabriel Monter, metge. 1731-1732
• Jaume Freixa Cabestany, negociant. 1732-1734^[3]
• Pere Puig, negociant. 1734-1736
• Francesc Aixemús, negociant. 1736-1738
• Pere Puig, negociant. 1739-1740^[4]
• Pere Batlle, metge. 1741-1742^[4]
• Francesc de Miró i Roig 1743-1744^[5]
• Josep Pedret, doctor en lleis 1745-1747^[4]
• Francesc Sullivan 1747-1749^[5]
• Rafael Bellveny 1749-1750^[4]
• Manuel Grases i Ribes 1751-1752^[6]
• Francesc Sullivan 1753-1754^[7]
• Pere Batlle, metge. 1755-1756^[4]
• Pau Janer 1757-1758^[8]
• Salvador de March i Bellver 1759-1760^[9]
• Francesc Sullivan 1761-1762^[10]
• Francesc de Miró i Roig 1763-1764^[11]
• Antoni Auger, confiter. 1765-1766^[4]
• Pau de Miró i Roig 1767-1768^[12]
• Esteve Goget (o Guget) 1769-1770^[4]
• Ramon de Nicolau i Ferrer 1771-1772^[13]
• Pau de Miró i de March 1773-1774^[9]
• Marià de Grau, doctor en lleis. 1775-1776^[4]
• Francesc Ferran Verneda 1777-1778^[14]
• Josep Grases Sabater, advocat 1779-1780^[9]
• Bonaventura de March 1781-1782^[15]
• Josep Grases Sabater, advocat 1783-1784^[16]
• Miquel Valls, hisendat. 1785-1786^[4]
• Gabriel Aixemús 1787-1788^[9]
• Joan Perramon 1789-1790^[4]
• Ramon Pintó 1791-1792^[17]
• Josep Grases Sabater, advocat 1793-1794^[18]
• Joan Molins 1795-1796^[4]
• Bonaventura de March 1797-1798^[9]
• Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, 1799-1800^[9][19]
• Francesc Rovellat 1801-1802^[20]
• Manuel de Grau 1803-1804^[20]
• Josep Saludes 1805-1806^[21]

Guerra del Francès, del 1808 al 1814

• Antoni Fragà 1807-1808^[22]
• Baltasar Gil 1809-1810^[23]
• Josep Brocà Jover 1811^[24]
• Josep Bages Oliva 1811^[25]
• Pau Torroja, hisendat. 1811-1812^[26]
• Josep Guardià 1812-1813^[27]
• Pere Anguera Magrinyà, metge. 1814^[28]

Restauració absolutista del 1814 al 1820

• Joan Magrinyà, advocat. 1814^[29]
• Joan Casas, advocat. 1815 1817^[30]
• Marian Thomàs, familiar del Sant Ofici. 1817^[31]
• Bonaventura Sabater March. 1818-1819^[32]
• Baltasar de Toda, hisendat. 1819-1820^[33]
• Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1820^[34]

Trienni Liberal (1820-1823)

• Marià Fonts Ciurana. 1820^[35]
• Josep Gayà, hisendat. 1821^[36]
• Joan Rincón Gil, advocat. 1822^[37]
• Josep Janer, tinent coronel. 1823^[38]

Dècada ominosa (1823-1833)

• Joan Casas, advocat. 1823^[39]
• Josep de Miró i de Burgues, cavaller. 1824-1825^[40]
• Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1826^[41]
• Antoni Carreras, capità retirat. 1827^[42]
• Antonio Chamochín, advocat. 1827^[43]
• Ambrosio de Eguia 1828-1831^[44]
• José Maria de Aguilar 1832-1833^[45]

Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840)

• Josep Maria Montemayor 1833-1835^[46]
• Francesc Mercader 1836^[47]
• Pau Font Rocamora 1837-1838^[48]
• Salvador de Brocà i de Bofarull 1838-1839^[49]
• Pau Font Rocamora 1839^[50]

Regència del General Espartero (1840-1843)

• Pere Sardà i Cailà 1839-1840^[51]
• Pere Mata i Fontanet 1841^[52]
• Francesc Subirà Parera 1841-1842^[53]
• Josep Lletget Torrents 1842^[54]
• Josep Simó Amat 1843
• Gabriel Lluch 1843^[55]
• Salvador de Brocà i de Bofarull 1843-1844^[56]

Isabel II d'Espanya (1843-1868)

• Francesc de Toda 1844-1845^[57]
• Ramon de Montagut 1846^[58]
• Ramon Alba 1846-1847^[59]
• Lluís Carbó 1847^[60]
• Luís de Llano 1848^[61]
• Dionisio de Revuelta1848-1851^[62]
• Eduard de Toda i Albertos 1851-1853^[63]
• Josep Maria Pàmies Juncosa 1854^[64]
• Joan Martell Domènech 1854-1856
• Francesc Subirà Parera 1856-1857^[65]
• Felipe de Nassarre 1857-1858^[66]
• Basilio González 1858-1859^[67]
• Joan Baptista Madremany 1859-1861^[68]
• Gregorio de Mijares 1861-1863^[69]
• Josep Maria Pàmies Juncosa 1863^[70]
• Ramón Fernández de Zendrera 1863-1864^[71]
• Antoni d'Aixemús 1864^[72]
• Josep Maria Pàmies Juncosa 1865-1867^[73]
• Víctor Josep Roselló Martí 1867-1868

Sexenni Democràtic

• Jaume Aguadé Mestres (President de la Junta Revolucionària) 1868-1869
• Pere Bové i Montseny 1869
• Antoni Soler i Clariana 1869
• Josep Maria Pàmies Juncosa 1869-1870
• Plàcid Bassedes Saludes 1870-1871
• Felip Font Trullàs 1872-1874
• Marià Pons i Espinós 1874
• Felip Font Trullàs 1874
• Antoni Soler i Clariana 1874
• Marià Pons i Espinós 1874
• Antoni Soler i Clariana 1874

Restauració borbònica- Alfons XII d'Espanya (1875-1885)

• Marià Pons i Espinós 1875-1877
• Antoni Pascual Vallverdú 1877-1879
• Josep Oliver Aixalà 1880-1881^[74]
• Joan Grau Ferrer 1881-1882^[75]
• Serafí Serra Matas 1883 - 1885
• Eusebi Folguera Rocamora 1885
• Bernat Torroja Ortega 1885-1886

Regència de Maria Cristina d'Àustria

• Eusebi Folguera Rocamora 1886-1889
• Josep M. Borràs Sardà 1889
• Eusebi Folguera Rocamora 1889-1891
• Francesc Prius Planas 1891-1893
• Casimir Grau Company 1893
• Eusebi Folguera Rocamora 1893-95
• Casimir Grau Company 1895-1899
• Pau Font de Rubinat 1899-1901

Regnat d'Alfons XIII d'Espanya

• Josep Casagualda Busquets 1901-1903
• Enric Oliva Julià 1903-1904
• Jerónimo Marín Luis 1904-1905
• Josep Casagualda Busquets 1905-1909
• Enric Oliva Julià 1909-1910
• Emili Briansó Planes 1910-1912
• Josep Ciurana i Maijó 1912-1913
• Manuel Sardà Martí 1913-1914
• Salvador Bonet Marsillach 1914
• Pere Ambròs Fabregat 1914-1915
• Josep Ciurana i Maijó 1915-1917
• Josep Simó i Bofarull 1917
• Manuel Sardà Martí 1917-1919
• Claudi Tricaz Arnillas 1919
• Jaume Simó i Bofarull 1919-1920
• Lluís Rojo Segarra 1920
• Isidre Pons Torras 1920
• Manuel Sardà Martí 1920-1921
• Joan Loperena i Romà 1921
• Ramon Salvat Siré 1921-1922
• Pau Aymat Pujol 1922-1923

Regnat d'Alfons XIII, Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

• Enric Oliva Julià 1923-1924
• Ramon Salvat Siré 1924-1925
• Cayetano Puig Alonso de Medina 1925
• Josep M. Segimon Rodés 1925
• Ramon Salvat Siré 1925-1926
• Jaume Plana Gaya 1926-1929
• Joan Vilanova Montañà 1929-1930
• Tomàs Piñol Gasull 1930
• Ramon Salvat Siré 1930
• Pau Aymat Pujol 1930
• Josep Caixés Gilabert 1930-1931

2a. República, Franquisme i democràcia

Núm.		Alcalde	Inici mandat	Fi de mandat	Partit polític
		Evarist Fàbregas i Pàmies	1931	1931		Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
		Antoni Martí Bages	1931	1932		Acció Catalana
		Enric Cavallé Muixí	1932	1934		Partit Republicà Radical
		Josep Borràs i Messeguer	1934	1934		Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
		Antoni Huguet Regué	1934	1934
		Pere Jordana Borràs	1934	1936		Partit Republicà Radical
		Francesc Martí Ballester	1936	1936		Lliga Regionalista
		Josep Borràs i Messeguer	1936	1936		Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
		Antoni Llauradó Muntanyola	1936	1937		Confederació Nacional del Treball
		Ramir Ortega Garriga	1937	1939		Partit Socialista Unificat de Catalunya
		Enric Aguadé Parés	1939	1939		Dictadura Franquista
		José Ramón de Amézaga Botet	1939	1939
		José M. Fernández de Velasco	1939	1940
		Joan Bertran Borràs	1940	1940
		Antoni Valls Julià	1940	1947
		Pere Miralles Casals	1947	1950
		Pau Ornosa Soler	1950	1951
		Joan Bertran Borràs	1952	1963
		Juan-Amado Albouy Busquets	1963	1973
		Josep Francesc Llevat Briansó	1973	1977
		Miquel Colàs Piquer	1977	19 d'abril de 1979
		Carles Martí Massagué	19 d'abril de 1979	23 de maig de 1983		Partit dels Socialistes de Catalunya
		Anton Borrell Marcó	23 de maig de 1983	21 de març de 1985
		Joan Maria Roig i Borràs	12 d'abril de 1985	12 d'abril de 1985
		Josep Abelló Padró	12 d'abril de 1985	12 de juny de 1999
		Lluís Miquel Pérez Segura	12 de juny de 1999	11 de juny de 2011
		Carles Pellicer i Punyed	11 de juny de 2011	17 de juny de 2023		Convergència i Unió i posteriorment Junts per Catalunya (coalició)
		Sandra Guaita Esteruelas	17 de juny de 2023			Partit dels Socialistes de Catalunya

Referències

1. Vilà, Saldoni. Amor al Rey y a la Pàtria. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954, p. 70.
2. Se suprimeixen els Jurats i el consell que regien fins llavors l'ajuntament. Són nomenats per la Reial Audiència. Hi havia batlle, sots-batlle, set regidors i jutge local. Saldoni Vilà. Amor al Rei y a la pàtria: vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet en Reus 1713-1749. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954. Pàgs. 180-183
3. "Actes Municipals 1750-1760" p. 165. Arxiu Comarcal del Baix Camp
4. Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 68-69 i 191-202. ISBN 8487873022.
5. "Actes Municipals 1741-1749", pàg. 152. Arxiu Comarcal del Baix Camp
6. "Actes Municipals 1750-1760" p. 73. Arxiu Comarcal del Baix camp
7. "Actes Municipals 1750-1760" p. 165 Arxiu Comarcal del Baix Camp
8. "Actes Municipals 1750-1760" p. 557. Arxiu Comarcal del Baix Camp
9. Rovira i Gómez, Salvador-J. La Burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 162. ISBN 8487123678.
10. "Actes Municipals 1761-1765" p. 57. Arxiu Comarcal del Baix Camp
11. Actes Municipals 1761-1765" p. 185. Arxiu Comarcal del Baix Camp
12. "Actes Municipals de 1766 fins a 1770", p. 294. Arxiu Històric de Reus
13. "Actes Municipals de 1766 fins a 1770" p. 968. Arxiu Històric de Reus
14. "Actes Municipals de 1774 fins a 1777", p. 415. Arxiu Històric de Reus
15. "Actes Municipals 1778-1782", p. 179. Arxiu Històric de Reus
16. "Actes Municipals 1778-1782" p. 541. Arxiu Històric de Reus
17. "Actes Municipals 1786 fins a 1791", p. 771. Arxiu Històric de Reus
18. "Actes Municipals 1792 fins a 1797", p. 103. Arxiu Històric de Reus
19. "Actes municipals 1798-1800", p. 79. Arxiu Comarcal del Baix Camp
20. "Actes municipals 1801, 1802, 1803", p. 2 i p. 54 Arxiu Comarcal del Baix Camp
21. "Actes municipals 1894, 1805, 1806", p. 69 i 221. Arxiu Comarcal del Baix Camp
22. Actes Municipals 8-IV-1807, p. 243. Arxiu Municipal de Reus. Però des del mes de maig de 1808 no actua com a alcalde. Ho fa el sotsbatlle Josep Grases i Alegre.
23. Actes Municipals 3-I-1809, p. 25. Arxiu Municipal de Reus. L'anomenen "Bayle y Justícia Mayor"
24. "Actes Municipals 1811-1812" 2-I-1811, p. 37. Arxiu Comarcal del Baix Camp. Josep Brocà va néixer el 1777 i va morir el 1843. Olesti. Diccionari biogràfic de reusencs, p. 147
25. "Actes municipals 1811-1812". 7-V-1811, p. 375. Nomenat per l'autoritat francesa, el Baró de Lacuée, intendent general de l'armada a l'Aragó. No va prendre possessió. Al seu lloc, actuà d'alcalde el primer regidor Sebastià Torroja Rabassa.
26. "Actes municipals 1811-1812", 30-VIII-1811, p. 540. El 13 d'agost va ser nomenat alcalde Joan Magrinyà, advocat de 38 anys, però al·legà malaltia i no va ser alcalde. El 1814, amb el retorn de l'absolutisme, Magrinyà serà alcalde. Pau Torroja va exercir fins al novembre de 1811, i va ser substituït "provisionalment" pel sots-batlle Josep Giol (p. 800), que va actuar d'alcalde fins al novembre de 1812.
27. "Actes municipals 1811-1812", 9-XII-1812, p. 933
28. "Actes municipals 1813-1814". 4-I-1814, p. 355. Destituït pels absolutistes el 14 d'agost de 1814.
29. "Actes municipals 1813-1814", p. 637. Es van recuperar com a regidors els que ja ho havien estat abans de l'abril de 1808. Magrinyà s'havia negat a ser alcalde sota la dominació francesa de Reus.
30. "Actes municipals 1815-1816", gener de 1815, p. 41
31. "Actes municipals1817-1818". 6-II-1817, p. 62
32. "Actes municipals 1817-1818", 30-I-1818, p. 630
33. "Actes municipals 1819-1820", 5-III-1819, p. 27
34. "Actes municipals 1819-1820", 21-II-1820, p. 285
35. "Actes municipals 1819-1820" 26-III-1820, p. 311
36. "Actes municipals 1821-1824" 22-I-1821, p. 22. L'1 de gener de 1821 va ser escollit Juan Rincón Gil, que per incompatibilitat va dimitir.
37. "Actes municipals 1821-1824" I-I-1822, p. 419
38. "Actes municipals 1821-1824" 1-I-1823, p. 719
39. "Actes municipals 1821-1824" 9-XI-1823, p. 770
40. "Actes municipals 1821-1824". 9-VI-1824, p. 815
41. "Actes municipals 1825-1830". 7-I-1826, p. 123
42. "Actes municipals 1825-1830". 1-I-1827, p. 315
43. "Actes municipals 1825-1830". 1-IX-1827, p. 443
44. Actes municipals 1825-1830" 14-VI-1828, p. 645
45. "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 31-XII-1831, p. 19
46. "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 22-VI-1833, p. 203. Falten les actes de 1835, però se suposa que Montemayor seguia d'alcalde
47. "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 24-I-1836, p. 653
48. "Actes municipals 1836 i 1840". 11-XII-1836, p. 7
49. "Actes municipals 1836 i 1840". 11-X-1838, p. 412
50. "Actes municipals 1836 i 1840". 26-VI-1839, p. 472
51. "Actes municipals 1836 i 1840". 18-VIII-1839, p. 518
52. "Actes municipals 1841-1846" 1-I-1841, p. 5
53. "Actes municipals 1841-1846". 13-VI-1841, p. 70. Pere Mata dimiteix perquè és nomenat Alcalde tercer de Barcelona, tot i que continua de regidor a Reus
54. "Actes municipals 1841-1846". 30-I-1842, p. 116
55. "Actes Municipals 1841-1846" 19-VII-1843, p. 297
56. "Actes municipals 1841-1846". 26-X-1843, p. 367. Brocà no acceptava el càrrec i van nomenar alcalde provisional al seu sogre l'advocat Josep Montagut el 14 d'octubre de 1843, fins que va acceptar.
57. "Actes municipals 1841-1846". 1-IV-1844, p. 419
58. "Actes municipals 1841-1846". 1-I-1846, p. 637
59. "Actes municipals 1841-1846". 28-V-1846, p. 666. A l'alcalde anterior, Ramon de Montagut, el fan plegar per deutes del consistori
60. "Actes municipals 1847-1849". 7-VI-1847, p. 56
61. "Actes municipals 1847-1849". 1-I-1848, p. 133
62. "Actes municipals 1847-1849". 17-IV-1848, p. 239
63. "Actes municipals 1850-1852". 16-I-1851, p. 295. Dimiteix l'11-V-1853 per haver-se suprimit el càrrec d'Alcalde-Corregidor que tenia. Va assumir l'alcaldia el primer tinent d'alcalde Joan Malegue fins al 31 de desembre de 1853
64. "Actes municipals 1854 i 1855". 2-I-1854, p. 12
65. Actes municipals 1856-1857". 25-II-1857, p. 278
66. "Actes municipals 1856 i 1857". 25-II-1857, p. 278
67. "Actes municipals 1858 a 1861". 14-VIII-1858, p. 191
68. "Actes municipals 1858 a 1861". 18-III-1859, p. 450
69. "Actes municipals 1858 a 1861" 30.VI-1861, p. 989
70. "Actes Municipals 1862-1865". 20-II-1863, p. 224. Per dimissió de Gregorio de Mijares és nomenat "Regente de la Alcaldía-Corregimiento"
71. "Actes Municipals 1862-1865" 21-VIII-1863, p. 469
72. "Actes Municipals 1862-1865". 4-V-1864, p. 674. Desapareix la figura d'alcalde-corregidor i Fernández dimiteix. Aixemús, primer tinent d'alcalde, és nomenat "Encargado de la Alcaldía Constitucional"
73. "Actes Municipals 1862-1865" 1-I-1865, p. 866
74. "Actes Municipals 1880", p. 7. Arxiu Comarcal del Baix Camp
75. "Actes Municipals 1881", p. 391. Arxiu Comarcal del Baix Camp

Enllaços externs

• Llista d'alcaldes de Reus des de 1838