CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms
Llista d'alcaldes de Reus

Llista d'alcaldes de Reus

article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia

Alcalde de Reus
LlistatPer aplicació del Decret de Nova Planta, del 1719 al 1798.[2]Guerra del Francès, del 1808 al 1814Restauració absolutista del 1814 al 1820Trienni Liberal (1820-1823)Dècada ominosa (1823-1833)Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840)Regència del General Espartero (1840-1843)Isabel II d'Espanya (1843-1868)Sexenni DemocràticRestauració borbònica- Alfons XII d'Espanya (1875-1885)Regència de Maria Cristina d'ÀustriaRegnat d'Alfons XIII d'EspanyaRegnat d'Alfons XIII, Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)2a. República, Franquisme i democràciaReferènciesEnllaços externs

A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del segle xviii. A partir del Decret de Nova Planta, se suprimeixen els Jurats i el Consell que regien fins llavors l'ajuntament. Els alcaldes de Reus eren elegits per l'Arquebisbe de Tarragona, ja que la ciutat era de la seva jurisdicció. Reus enviava una terna a Tarragona, que s'havia elegit per insaculació dels noms dels possibles candidats. El bisbe en triava un, que tenia també les funcions de jutge i que havia de prestar jurament al seu davant. Els regidors s'elegien seguint les normes del marquès de Castel-Rodrigo, que consistien en confeccionar una llista de 14 individus que s'enviava a la Reial Audiència on feien elecció de set persones, les que tocaven a Reus pel nombre d'habitants.[1]

Thumb
Billet del Consell Municipal de Reus, de 1937, signat per Ramir Ortega Garriga i dibuixat per Josep Ferré Revascall.
Thumb
Ajuntament de Reus el 1912. L'edifici va ser construït pels mestres de cases Antoni Pujades i Joan Mas el 1601
Thumb
Medalla que portaven els alcaldes i regidors de l'Ajuntament de Reus entre el 1899 i el 1940

Per aplicació del Decret de Nova Planta, del 1719 al 1798.[2]

  • Pere Puig, negociant. 1719-1721
  • Joseph de Simó, ciutadà honrat. 1721-1723
  • Joseph Parés, metge. 1723-1724
  • Gabriel de Simó, ciutadà honrat. 1724-1726
  • Pere Puig, negociant. 1726-1728
  • Pere Batlle, metge. 1728-1730
  • Gabriel Monter, metge. 1731-1732
  • Jaume Freixa Cabestany, negociant. 1732-1734[3]
  • Pere Puig, negociant. 1734-1736
  • Francesc Aixemús, negociant. 1736-1738
  • Pere Puig, negociant. 1739-1740[4]
  • Pere Batlle, metge. 1741-1742[4]
  • Francesc de Miró i Roig 1743-1744[5]
  • Josep Pedret, doctor en lleis 1745-1747[4]
  • Francesc Sullivan 1747-1749[5]
  • Rafael Bellveny 1749-1750[4]
  • Manuel Grases i Ribes 1751-1752[6]
  • Francesc Sullivan 1753-1754[7]
  • Pere Batlle, metge. 1755-1756[4]
  • Pau Janer 1757-1758[8]
  • Salvador de March i Bellver 1759-1760[9]
  • Francesc Sullivan 1761-1762[10]
  • Francesc de Miró i Roig 1763-1764[11]
  • Antoni Auger, confiter. 1765-1766[4]
  • Pau de Miró i Roig 1767-1768[12]
  • Esteve Goget (o Guget) 1769-1770[4]
  • Ramon de Nicolau i Ferrer 1771-1772[13]
  • Pau de Miró i de March 1773-1774[9]
  • Marià de Grau, doctor en lleis. 1775-1776[4]
  • Francesc Ferran Verneda 1777-1778[14]
  • Josep Grases Sabater, advocat 1779-1780[9]
  • Bonaventura de March 1781-1782[15]
  • Josep Grases Sabater, advocat 1783-1784[16]
  • Miquel Valls, hisendat. 1785-1786[4]
  • Gabriel Aixemús 1787-1788[9]
  • Joan Perramon 1789-1790[4]
  • Ramon Pintó 1791-1792[17]
  • Josep Grases Sabater, advocat 1793-1794[18]
  • Joan Molins 1795-1796[4]
  • Bonaventura de March 1797-1798[9]
  • Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, 1799-1800[9][19]
  • Francesc Rovellat 1801-1802[20]
  • Manuel de Grau 1803-1804[20]
  • Josep Saludes 1805-1806[21]

Guerra del Francès, del 1808 al 1814

  • Antoni Fragà 1807-1808[22]
  • Baltasar Gil 1809-1810[23]
  • Josep Brocà Jover 1811[24]
  • Josep Bages Oliva 1811[25]
  • Pau Torroja, hisendat. 1811-1812[26]
  • Josep Guardià 1812-1813[27]
  • Pere Anguera Magrinyà, metge. 1814[28]

Restauració absolutista del 1814 al 1820

  • Joan Magrinyà, advocat. 1814[29]
  • Joan Casas, advocat. 1815 1817[30]
  • Marian Thomàs, familiar del Sant Ofici. 1817[31]
  • Bonaventura Sabater March. 1818-1819[32]
  • Baltasar de Toda, hisendat. 1819-1820[33]
  • Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1820[34]

Trienni Liberal (1820-1823)

  • Marià Fonts Ciurana. 1820[35]
  • Josep Gayà, hisendat. 1821[36]
  • Joan Rincón Gil, advocat. 1822[37]
  • Josep Janer, tinent coronel. 1823[38]

Dècada ominosa (1823-1833)

  • Joan Casas, advocat. 1823[39]
  • Josep de Miró i de Burgues, cavaller. 1824-1825[40]
  • Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1826[41]
  • Antoni Carreras, capità retirat. 1827[42]
  • Antonio Chamochín, advocat. 1827[43]
  • Ambrosio de Eguia 1828-1831[44]
  • José Maria de Aguilar 1832-1833[45]

Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840)

  • Josep Maria Montemayor 1833-1835[46]
  • Francesc Mercader 1836[47]
  • Pau Font Rocamora 1837-1838[48]
  • Salvador de Brocà i de Bofarull 1838-1839[49]
  • Pau Font Rocamora 1839[50]

Regència del General Espartero (1840-1843)

  • Pere Sardà i Cailà 1839-1840[51]
  • Pere Mata i Fontanet 1841[52]
  • Francesc Subirà Parera 1841-1842[53]
  • Josep Lletget Torrents 1842[54]
  • Josep Simó Amat 1843
  • Gabriel Lluch 1843[55]
  • Salvador de Brocà i de Bofarull 1843-1844[56]

Isabel II d'Espanya (1843-1868)

  • Francesc de Toda 1844-1845[57]
  • Ramon de Montagut 1846[58]
  • Ramon Alba 1846-1847[59]
  • Lluís Carbó 1847[60]
  • Luís de Llano 1848[61]
  • Dionisio de Revuelta1848-1851[62]
  • Eduard de Toda i Albertos 1851-1853[63]
  • Josep Maria Pàmies Juncosa 1854[64]
  • Joan Martell Domènech 1854-1856
  • Francesc Subirà Parera 1856-1857[65]
  • Felipe de Nassarre 1857-1858[66]
  • Basilio González 1858-1859[67]
  • Joan Baptista Madremany 1859-1861[68]
  • Gregorio de Mijares 1861-1863[69]
  • Josep Maria Pàmies Juncosa 1863[70]
  • Ramón Fernández de Zendrera 1863-1864[71]
  • Antoni d'Aixemús 1864[72]
  • Josep Maria Pàmies Juncosa 1865-1867[73]
  • Víctor Josep Roselló Martí 1867-1868

Sexenni Democràtic

  • Jaume Aguadé Mestres (President de la Junta Revolucionària) 1868-1869
  • Pere Bové i Montseny 1869
  • Antoni Soler i Clariana 1869
  • Josep Maria Pàmies Juncosa 1869-1870
  • Plàcid Bassedes Saludes 1870-1871
  • Felip Font Trullàs 1872-1874
  • Marià Pons i Espinós 1874
  • Felip Font Trullàs 1874
  • Antoni Soler i Clariana 1874
  • Marià Pons i Espinós 1874
  • Antoni Soler i Clariana 1874

Restauració borbònica- Alfons XII d'Espanya (1875-1885)

  • Marià Pons i Espinós 1875-1877
  • Antoni Pascual Vallverdú 1877-1879
  • Josep Oliver Aixalà 1880-1881[74]
  • Joan Grau Ferrer 1881-1882[75]
  • Serafí Serra Matas 1883 - 1885
  • Eusebi Folguera Rocamora 1885
  • Bernat Torroja Ortega 1885-1886

Regència de Maria Cristina d'Àustria

  • Eusebi Folguera Rocamora 1886-1889
  • Josep M. Borràs Sardà 1889
  • Eusebi Folguera Rocamora 1889-1891
  • Francesc Prius Planas 1891-1893
  • Casimir Grau Company 1893
  • Eusebi Folguera Rocamora 1893-95
  • Casimir Grau Company 1895-1899
  • Pau Font de Rubinat 1899-1901

Regnat d'Alfons XIII d'Espanya

  • Josep Casagualda Busquets 1901-1903
  • Enric Oliva Julià 1903-1904
  • Jerónimo Marín Luis 1904-1905
  • Josep Casagualda Busquets 1905-1909
  • Enric Oliva Julià 1909-1910
  • Emili Briansó Planes 1910-1912
  • Josep Ciurana i Maijó 1912-1913
  • Manuel Sardà Martí 1913-1914
  • Salvador Bonet Marsillach 1914
  • Pere Ambròs Fabregat 1914-1915
  • Josep Ciurana i Maijó 1915-1917
  • Josep Simó i Bofarull 1917
  • Manuel Sardà Martí 1917-1919
  • Claudi Tricaz Arnillas 1919
  • Jaume Simó i Bofarull 1919-1920
  • Lluís Rojo Segarra 1920
  • Isidre Pons Torras 1920
  • Manuel Sardà Martí 1920-1921
  • Joan Loperena i Romà 1921
  • Ramon Salvat Siré 1921-1922
  • Pau Aymat Pujol 1922-1923

Regnat d'Alfons XIII, Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)

  • Enric Oliva Julià 1923-1924
  • Ramon Salvat Siré 1924-1925
  • Cayetano Puig Alonso de Medina 1925
  • Josep M. Segimon Rodés 1925
  • Ramon Salvat Siré 1925-1926
  • Jaume Plana Gaya 1926-1929
  • Joan Vilanova Montañà 1929-1930
  • Tomàs Piñol Gasull 1930
  • Ramon Salvat Siré 1930
  • Pau Aymat Pujol 1930
  • Josep Caixés Gilabert 1930-1931

2a. República, Franquisme i democràcia

Més informació Núm., Alcalde ...
Núm.
Alcalde
Inici mandat
Fi de mandat
Partit polític
 Evarist Fàbregas i Pàmies 1931 1931 Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
 Antoni Martí Bages 1931 1932 Acció Catalana
 Enric Cavallé Muixí 1932 1934 Partit Republicà Radical
 Josep Borràs i Messeguer 1934 1934 Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
 Antoni Huguet Regué 1934 1934
Pere Jordana Borràs 1934 1936 Partit Republicà Radical
 Francesc Martí Ballester 1936 1936 Lliga Regionalista
 Josep Borràs i Messeguer 1936 1936 Foment Nacionalista Republicà (Esquerra Republicana de Catalunya)
 Antoni Llauradó Muntanyola 1936 1937 Confederació Nacional del Treball
 Ramir Ortega Garriga 1937 1939 Partit Socialista Unificat de Catalunya
 Enric Aguadé Parés 1939 1939 Dictadura Franquista
 José Ramón de Amézaga Botet 1939 1939
 José M. Fernández de Velasco 1939 1940
 Joan Bertran Borràs 1940 1940
 Antoni Valls Julià 1940 1947
 Pere Miralles Casals 1947 1950
 Pau Ornosa Soler 1950 1951
 Joan Bertran Borràs 1952 1963
 Juan-Amado Albouy Busquets 1963 1973
 Josep Francesc Llevat Briansó 1973 1977
 Miquel Colàs Piquer 1977 19 d'abril de 1979
 Carles Martí Massagué 19 d'abril de 1979 23 de maig de 1983 Partit dels Socialistes de Catalunya
 Anton Borrell Marcó 23 de maig de 1983 21 de març de 1985
 Joan Maria Roig i Borràs 12 d'abril de 1985 12 d'abril de 1985
 Josep Abelló Padró 12 d'abril de 1985 12 de juny de 1999
 Lluís Miquel Pérez Segura 12 de juny de 1999 11 de juny de 2011
 Carles Pellicer i Punyed 11 de juny de 2011 17 de juny de 2023 Convergència i Unió i posteriorment Junts per Catalunya (coalició)
 Sandra Guaita Esteruelas 17 de juny de 2023 Partit dels Socialistes de Catalunya
Tanca
  1. [1]
    Vilà, Saldoni. Amor al Rey y a la Pàtria. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954, p. 70.
  2. [2]
    Se suprimeixen els Jurats i el consell que regien fins llavors l'ajuntament. Són nomenats per la Reial Audiència. Hi havia batlle, sots-batlle, set regidors i jutge local. Saldoni Vilà. Amor al Rei y a la pàtria: vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet en Reus 1713-1749. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954. Pàgs. 180-183
  3. [3]
    "Actes Municipals 1750-1760" p. 165. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  4. [4]
    Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 68-69 i 191-202. ISBN 8487873022.
  5. [5]
    "Actes Municipals 1741-1749", pàg. 152. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  6. [6]
    "Actes Municipals 1750-1760" p. 73. Arxiu Comarcal del Baix camp
  7. [7]
    "Actes Municipals 1750-1760" p. 165 Arxiu Comarcal del Baix Camp
  8. [8]
    "Actes Municipals 1750-1760" p. 557. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  9. [9]
    Rovira i Gómez, Salvador-J. La Burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 162. ISBN 8487123678.
  10. [10]
    "Actes Municipals 1761-1765" p. 57. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  11. [11]
    Actes Municipals 1761-1765" p. 185. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  12. [12]
    "Actes Municipals de 1766 fins a 1770", p. 294. Arxiu Històric de Reus
  13. [13]
    "Actes Municipals de 1766 fins a 1770" p. 968. Arxiu Històric de Reus
  14. [14]
    "Actes Municipals de 1774 fins a 1777", p. 415. Arxiu Històric de Reus
  15. [15]
    "Actes Municipals 1778-1782", p. 179. Arxiu Històric de Reus
  16. [16]
    "Actes Municipals 1778-1782" p. 541. Arxiu Històric de Reus
  17. [17]
    "Actes Municipals 1786 fins a 1791", p. 771. Arxiu Històric de Reus
  18. [18]
    "Actes Municipals 1792 fins a 1797", p. 103. Arxiu Històric de Reus
  19. [19]
    "Actes municipals 1798-1800", p. 79. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  20. [20]
    "Actes municipals 1801, 1802, 1803", p. 2 i p. 54 Arxiu Comarcal del Baix Camp
  21. [21]
    "Actes municipals 1894, 1805, 1806", p. 69 i 221. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  22. [22]
    Actes Municipals 8-IV-1807, p. 243. Arxiu Municipal de Reus. Però des del mes de maig de 1808 no actua com a alcalde. Ho fa el sotsbatlle Josep Grases i Alegre.
  23. [23]
    Actes Municipals 3-I-1809, p. 25. Arxiu Municipal de Reus. L'anomenen "Bayle y Justícia Mayor"
  24. [24]
    "Actes Municipals 1811-1812" 2-I-1811, p. 37. Arxiu Comarcal del Baix Camp. Josep Brocà va néixer el 1777 i va morir el 1843. Olesti. Diccionari biogràfic de reusencs, p. 147
  25. [25]
    "Actes municipals 1811-1812". 7-V-1811, p. 375. Nomenat per l'autoritat francesa, el Baró de Lacuée, intendent general de l'armada a l'Aragó. No va prendre possessió. Al seu lloc, actuà d'alcalde el primer regidor Sebastià Torroja Rabassa.
  26. [26]
    "Actes municipals 1811-1812", 30-VIII-1811, p. 540. El 13 d'agost va ser nomenat alcalde Joan Magrinyà, advocat de 38 anys, però al·legà malaltia i no va ser alcalde. El 1814, amb el retorn de l'absolutisme, Magrinyà serà alcalde. Pau Torroja va exercir fins al novembre de 1811, i va ser substituït "provisionalment" pel sots-batlle Josep Giol (p. 800), que va actuar d'alcalde fins al novembre de 1812.
  27. [27]
    "Actes municipals 1811-1812", 9-XII-1812, p. 933
  28. [28]
    "Actes municipals 1813-1814". 4-I-1814, p. 355. Destituït pels absolutistes el 14 d'agost de 1814.
  29. [29]
    "Actes municipals 1813-1814", p. 637. Es van recuperar com a regidors els que ja ho havien estat abans de l'abril de 1808. Magrinyà s'havia negat a ser alcalde sota la dominació francesa de Reus.
  30. [30]
    "Actes municipals 1815-1816", gener de 1815, p. 41
  31. [31]
    "Actes municipals1817-1818". 6-II-1817, p. 62
  32. [32]
    "Actes municipals 1817-1818", 30-I-1818, p. 630
  33. [33]
    "Actes municipals 1819-1820", 5-III-1819, p. 27
  34. [34]
    "Actes municipals 1819-1820", 21-II-1820, p. 285
  35. [35]
    "Actes municipals 1819-1820" 26-III-1820, p. 311
  36. [36]
    "Actes municipals 1821-1824" 22-I-1821, p. 22. L'1 de gener de 1821 va ser escollit Juan Rincón Gil, que per incompatibilitat va dimitir.
  37. [37]
    "Actes municipals 1821-1824" I-I-1822, p. 419
  38. [38]
    "Actes municipals 1821-1824" 1-I-1823, p. 719
  39. [39]
    "Actes municipals 1821-1824" 9-XI-1823, p. 770
  40. [40]
    "Actes municipals 1821-1824". 9-VI-1824, p. 815
  41. [41]
    "Actes municipals 1825-1830". 7-I-1826, p. 123
  42. [42]
    "Actes municipals 1825-1830". 1-I-1827, p. 315
  43. [43]
    "Actes municipals 1825-1830". 1-IX-1827, p. 443
  44. [44]
    Actes municipals 1825-1830" 14-VI-1828, p. 645
  45. [45]
    "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 31-XII-1831, p. 19
  46. [46]
    "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 22-VI-1833, p. 203. Falten les actes de 1835, però se suposa que Montemayor seguia d'alcalde
  47. [47]
    "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 24-I-1836, p. 653
  48. [48]
    "Actes municipals 1836 i 1840". 11-XII-1836, p. 7
  49. [49]
    "Actes municipals 1836 i 1840". 11-X-1838, p. 412
  50. [50]
    "Actes municipals 1836 i 1840". 26-VI-1839, p. 472
  51. [51]
    "Actes municipals 1836 i 1840". 18-VIII-1839, p. 518
  52. [52]
    "Actes municipals 1841-1846" 1-I-1841, p. 5
  53. [53]
    "Actes municipals 1841-1846". 13-VI-1841, p. 70. Pere Mata dimiteix perquè és nomenat Alcalde tercer de Barcelona, tot i que continua de regidor a Reus
  54. [54]
    "Actes municipals 1841-1846". 30-I-1842, p. 116
  55. [55]
    "Actes Municipals 1841-1846" 19-VII-1843, p. 297
  56. [56]
    "Actes municipals 1841-1846". 26-X-1843, p. 367. Brocà no acceptava el càrrec i van nomenar alcalde provisional al seu sogre l'advocat Josep Montagut el 14 d'octubre de 1843, fins que va acceptar.
  57. [57]
    "Actes municipals 1841-1846". 1-IV-1844, p. 419
  58. [58]
    "Actes municipals 1841-1846". 1-I-1846, p. 637
  59. [59]
    "Actes municipals 1841-1846". 28-V-1846, p. 666. A l'alcalde anterior, Ramon de Montagut, el fan plegar per deutes del consistori
  60. [60]
    "Actes municipals 1847-1849". 7-VI-1847, p. 56
  61. [61]
    "Actes municipals 1847-1849". 1-I-1848, p. 133
  62. [62]
    "Actes municipals 1847-1849". 17-IV-1848, p. 239
  63. [63]
    "Actes municipals 1850-1852". 16-I-1851, p. 295. Dimiteix l'11-V-1853 per haver-se suprimit el càrrec d'Alcalde-Corregidor que tenia. Va assumir l'alcaldia el primer tinent d'alcalde Joan Malegue fins al 31 de desembre de 1853
  64. [64]
    "Actes municipals 1854 i 1855". 2-I-1854, p. 12
  65. [65]
    Actes municipals 1856-1857". 25-II-1857, p. 278
  66. [66]
    "Actes municipals 1856 i 1857". 25-II-1857, p. 278
  67. [67]
    "Actes municipals 1858 a 1861". 14-VIII-1858, p. 191
  68. [68]
    "Actes municipals 1858 a 1861". 18-III-1859, p. 450
  69. [69]
    "Actes municipals 1858 a 1861" 30.VI-1861, p. 989
  70. [70]
    "Actes Municipals 1862-1865". 20-II-1863, p. 224. Per dimissió de Gregorio de Mijares és nomenat "Regente de la Alcaldía-Corregimiento"
  71. [71]
    "Actes Municipals 1862-1865" 21-VIII-1863, p. 469
  72. [72]
    "Actes Municipals 1862-1865". 4-V-1864, p. 674. Desapareix la figura d'alcalde-corregidor i Fernández dimiteix. Aixemús, primer tinent d'alcalde, és nomenat "Encargado de la Alcaldía Constitucional"
  73. [73]
    "Actes Municipals 1862-1865" 1-I-1865, p. 866
  74. [74]
    "Actes Municipals 1880", p. 7. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  75. [75]
    "Actes Municipals 1881", p. 391. Arxiu Comarcal del Baix Camp
  • Llista d'alcaldes de Reus des de 1838
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Llistat

Referències

Enllaços externs