From Wikipedia, the free encyclopedia
La febre del Nil occidental és una infecció pel virus del Nil occidental, que normalment es transmet pels mosquits.[1] Al voltant del 80% de les infeccions les persones tenen pocs o cap símptoma.[2] Al voltant del 20% de les persones tenen febre, mal de cap, vòmits o erupcions cutànies.[1] En menys de l'1% de les persones es produeix encefalitis o meningitis, amb rigidesa al coll, confusió o convulsions associades.[1] La recuperació pot trigar de setmanes a mesos.[1] El risc de mort entre aquells en els quals es veu afectat el sistema nerviós és d'un 10 per cent.[1]
Tipus | infecció vírica i malaltia infecciosa per flavivirus |
---|---|
Especialitat | infectologia i neurologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | febre, enverinament, cefalàlgia, miàlgia, artràlgia, limfadenopatia, hepatomegàlia, esplenomegàlia, conjuntivitis, exantema, meningitis, meningoencefalitis, encefalitis, signes de meningisme, nàusea i vòmit |
Exàmens | cultiu viral, reacció en cadena de la polimerasa i ELISA |
Tractament | tractament simptomàtic, diürètic, reposició de líquids per via intravenosa, corticoesteroide, antiepilèptic i ventilació mecànica |
Patogènesi | |
Transmissió patògena | transmissió per mosquits, trasplantament d'òrgan, transmissió placental i transmissió per hemocontacte de patogen |
Causat per | virus del Nil occidental |
Classificació | |
CIM-11 | 1D46 |
CIM-10 | A92.3 |
CIM-9 | 066.3 |
Recursos externs | |
MeSH | D014901 |
UMLS CUI | C0043124 |
El virus del Nil occidental (VNO) es transmet normalment pels mosquits que s'infecten quan s'alimenten d'ocells infectats, que sovint són portadors de la malaltia.[1] Rarament el virus es transmet a través de transfusions de sang, trasplantaments d'òrgans o de mare a nadó durant l'embaràs, el part o la lactància materna,[1] però d'altra manera no es propaga directament entre les persones.[3] Els riscos de patir malalties greus inclouen tenir més de 60 anys i tenir altres problemes de salut.[1] El diagnòstic es basa normalment en els símptomes/signes i les anàlisis de sang.[1]
No hi ha cap vacuna humana.[1] La millor manera de reduir el risc d'infecció és evitar les picades de mosquits.[1] Les poblacions de mosquits es poden reduir eliminant les piscines d'aigua estancades, com ara els pneumàtics vells, les galledes, els canals i les piscines.[1] Quan els mosquits no es poden evitar, els repel·lents de mosquits i les mosquiteres redueixen la probabilitat de ser picats.[1][3] No hi ha un tractament específic per a la malaltia; els medicaments per al dolor poden reduir els símptomes.[1]
El virus es va descobrir a Uganda el 1937 i es va detectar per primera vegada a Amèrica del Nord el 1999.[1][3] El VNO s'ha produït a Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica del Nord.[1] Als Estats Units es registren milers de casos a l'any, la majoria es produeixen a l'agost i al setembre.[4] Pot aparèixer en forma de brots.[3] La malaltia greu també pot ocórrer en cavalls, per als quals hi ha una vacuna disponible.[3] Un sistema de vigilància en les aus és útil per a la detecció precoç d'un possible brot humà.[3]
La picada de mosquits és la principal ruta d'infecció a humans.[5] El pas de la malaltia als humans el causen els mosquits d'espècies que piquen tant aus com mamífers (fan de «vectors pont»).[6] En els humans i els altres mamífers la virèmia (presència de virus a la sang) no és prou elevada per transmetre la malaltia a altres humans a través de noves picades de mosquit.[7] Està descrita la transmissió vertical del virus[8] i s'han produït infeccions causades per accidents de laboratori.[9]
La picada del mosquit introdueix el virus en les cèl·lules dendrítiques cutànies, alterant en elles el normal desenvolupament del seu mecanisme d'activació de les cèl·lules NK immunitàries.[10] Després, el virus es replica inicialment en el lloc d'inoculació i en els ganglis limfàtics adjacents, fet que comporta la seva entrada al torrent sanguini amb la posterior virèmia.[11] En menys d'un 1 per cent dels casos, el VNO creua la barrera hematoencefàlica (BHE) i infecta les neurones del sistema nerviós central (SNC).[12][13] L'entrada al SNC una vegada produïda la disseminació vírica sistèmica, es veu afavorida per una major durada de la fase de virèmia i la disrupció de les unions estretes del endoteli de la BHE pel virus, sobretot en individus immunodeficients o persones ancianes.[14]
La infecció humana pel virus del Nil Occidental (VNO) mostra una taxa relativament baixa de simptomatologia: només del 20 al 40 per cent de les persones infectades acaben desenvolupant un quadre similar al de la grip estacional comuna.[15] En molt pocs casos pot desembocar en una greu malaltia neuroinvasiva (1 de cada 150 persones infectades) de la qual s'han descrit tres grans tipus: meningitis i/o encefalitis[16] i paràlisi flàccida aguda.[17] Dels casos declarats a Grècia, hi ha incidències que oscil·len entre 0,78 i 2,34 casos per 100.000 habitants.[18] A Sèrbia es van declarar episodis d'elevada incidència: 0,98/100.000 (2012)[19] i 4,91/100.000 (2013), aquest any a causa de soques del VNO especialment neuropatogèniques.[20] I s'ha descrit la transmissió autòctona del virus a diversos països de l'Europa Central i de l'arc mediterrani: Hongria,[21] Àustria, Croàcia[22] Albània, Macedònia, Kosovo i Montenegro. A Itàlia es van detectar brots causats per soques dels llinatges 1 i 2;[23] i al sud d'Espanya també s'hi van notificar diversos casos autòctons.[24] A Turquia s'hi han declarat brots amb incidències de 0,06/100.000 (2010) i 0,01/100.000 (2011)[17] i Israel és fins a 2013 el país mediterrani més intensament afectat amb 273 casos declarats entre 2010 i 2013.[17]
No existeix encara cap tractament específic contra la infecció pel VNO.[25] El maneig clínic dels malalts es fonamenta en l'ús de tècniques de suport vital.[26] Es treballa des de fa dècades per aconseguir una vacuna contra la febre del Nil Occidental,[27] però cap de les vacunes candidates ha progressat més enllà de la fase II dels assaigs clínics efectuats.[28]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.