From Wikipedia, the free encyclopedia
La Fantasia en fa menor per a piano a quatre mans, D 940 (Op. posth. 103), és una de les obres més importants per a dos pianos de Franz Schubert, així com una de les més importants de tota la seva obra.[1] Schubert la va compondre el 1828, l'any de la seva mort, i la va dedicar a la seva deixebla, Karoline Esterházy.
Forma musical | duo de piano |
---|---|
Tonalitat | fam |
Compositor | Franz Schubert |
Creació | 1828 |
Data de publicació | 1829 |
Parts | 4 |
Catalogació | D 940 |
Durada | 20'
|
Dedicat a | Caroline Esterházy (en) |
Opus | 103 |
Instrumentació | piano i piano a quatre mans |
Estrena | |
Estrena | 9 maig 1828 |
El musicòleg Christopher Gibbs ha descrit l'obra afirmant que "no només és la seva millor obra sinó la més original" composició per a duet de pianos.[2]
Schubert va començar a compondre la Fantasia el gener de 1828 a Viena.[3] Va acabar l'obra al març d'aquell any, i la seva primera interpretació pública va tenir lloc al mes de maig. El 9 de maig, un amic seu, Eduard von Bauernfeld, va escriure en el seu diari que un memorable duet va ser interpretat per Schubert i Franz Lachner.[4] Va dedicar l'obra a Karoline Esterházy, un amor no correspost.[5]
Schubert va morir al novembre de 1828. Després de la seva mort, els seus amics i familiars van impulsar la publicació d'algunes de les seves obres. Aquesta Fantasia va ser una d'aquestes obres, i al març de 1829 va ser editada per Anton Diabelli. El manuscrit original es conserva a la Biblioteca Nacional d'Àustria.[3]
La Fantasia està dividida en quatre moviments que es presenten interconnectats i interpretats sense pausa entre ells. Una interpretació habitual sol durar uns 20 minuts.
La idea d'una fantasia en quatre moviments connectats també apareix a la Wanderer-Fantasie, i representa un punt estilístic entre la forma sonata tradicional i la forma lliure del poema simfònic.[4] L'estructura bàsica de les dues fantasies és essencialment la mateixa: allegro, moviment lent, scherzo, allegro amb una fuga.[6] La forma d'aquesta obra, amb la seva relativament ordenada estructura (més que les fantasies de Beethoven i Mozart), influí en l'obra de Franz Liszt,[7] qui va compondre arranjaments de la Wanderer Fantasie en un concert per a piano, entre d'altres transcripcions de la música de Schubert per part de Liszt.[8]
L'obra comença amb una melodia lírica i amb un ritme amb puntet, una reminiscència de l'estil hongarès.[9] El tema apareix en fa major, abans d'una breu repetició en fa menor, i modular a un ombrívol segon tema, gairebé més propi d'un funeral. Després de desenvolupar tots dos temes, torna a una versió del segon tema en fa major, que modula a Fa♯ menor, marcant l'inici del segon moviment.[10]
El segon moviment comença amb un enèrgic i turbulent tema en fa# menor, en fortissimo. A partir del Largo, el tema amb doble puntet condueix a un ambient amb tensió, per continuar amb un segon tema més callat i líric. Més endavant, reapareix el primer tema, acabant en la tonalitat de do♯ major.[10] Schubert havia escoltat recentment el Concert per a violí núm. 2 de Paganini, i el segon moviment s'inspira en aquests temes.[9]
Seguint a l'agitat segon moviment en fa♯ menor, el tercer moviment es presenta com un brillant Allegro Vivace en la mateixa tonalitat. Recorda a altres obres del propi compositor, com els scherzos dels trios de piano d'aquesta mateixa època. Després d'un delicat trio en re major, el scherzo torna, per uns moments en fa♯ menor, perquè la repetició del tema varia de la major a fa♯ menor. Finalment acaba amb octaves en do♯ que condueixen a una modulació de tornada a la tonalitat de fa menor.[10]
El finale comença amb una repetició del primer tema del moviment inicial, punt en Fa menor com en Fa major, abans d'introduir una transició a una fugida basada en el segon tema. La fugida construeix un clímax que acabarà abruptament en Do major, la dominant, en lloc de resoldre en Fa major o menor. Després d'un compàs de silenci, el primer tema es repeteix breument, conduint ràpidament als últims concordes, que recorden al segon tema, que donaran lloc a un tranquil final.[10] Ha estat denominada com "la cadència més destacable de tota l'obra en el seu conjunt de Schubert" ("the most remarkable cadence in the whole of Schubert's work,"), pel mestratge a l'hora de condensar els dos temes en els últims vuit compassos de la Fantasia.[11]
La fantasia ha estat gravada en múltiples ocasions. A continuació es detallen alguns versions de destacats intèrprets:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.