pel·lícula de 1980 dirigida per Alan Parker From Wikipedia, the free encyclopedia
Fama (en anglès Fame) és una pel·lícula de drama musical estatunidenc de 1980 dirigida per Alan Parker, i escrita per Christopher Gore. Ha estat doblada al català.[1]
Fame  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Alan Parker |
| Protagonistes | |
| Producció | Alan Marshall |
| Dissenyador de producció | Louis Falco |
| Guió | Christopher Gore |
| Música | Michael Gore |
| Fotografia | Michael Seresin |
| Muntatge | Gerry Hambling |
| Productora | Paramount Pictures i United States Copyright Office |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 16 maig 1980 |
| Durada | 134 min i 132 min |
| Idioma original | castellà anglès francès |
| Rodatge | Nova York |
| Color | en color |
| Pressupost | 8.500.000 $ |
| Recaptació | 42.000.000 $ |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical, cinema per a adolescents, cinema LGBT i drama |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar al millor muntatge (1981) Oscar al millor guió original (1981) Oscar a la millor banda sonora (1981) Oscar al millor so (1981)
|
| Premis | |
           
| |
La pel·lícula va recaptar $21.2 milions a Amèrica del Nord contra un pressupost de producció de $8.5 milions. Va rebre una resposta mixta dels crítics que van elogiar la música, però van criticar el to dramàtic, el ritme i la direcció. La pel·lícula va rebre diversos premis i nominacions, inclosos dos Premis Oscar per Millor Cançó Original ("Fame") i Millor Banda Sonora Original (Michael Gore), i un Globus d'Or a la millor cançó original ("Fame").[2] El seu èxit va donar lloc a una franquícia de mitjans que abasta diverses sèries de televisió, musicals i un remake llançat en 2009.[3]
Narra les vides i les dificultats dels estudiants que assisteixen a la High School of Performing Arts a la ciutat de Nova York (coneguda avui com a Fiorello H. Laguardia High School), des de les seves audicions fins al seu primer any, segon, tercer i quart any.
A causa del seu gran èxit i les seves nombroses candidatures a diferents premis, aquesta pel·lícula va tenir una seqüela en forma de sèrie que va veure la llum en 1982 amb el mateix títol i que va collir més èxit. Va estar en antena des de la seva estrena en 1982 fins a 1987 sent una de les sèries més longeves en la televisió per aquella època.
Alguns dels actors protagonistes, per exemple Gene Anthony Ray com Leroy, Lee Curreri com Bruno Martelli, o Debbie Allen com la professora Lydia Grant van repetir en la sèrie. Altres personatges de la pel·lícula van aparèixer també en la sèrie, però amb diferents actors encarnant-los. El personatge de Coco, que en la pel·lícula encarnés Irene Cara, en la sèrie va ser interpretat per Erica Gimpell, i el personatge de Doris, en la pel·lícula interpretat per Maureen Teefy, va ser interpretat a la sèrie per Valierie Landsburg.[4]
Va aconseguir el fet sense precedents en la història dels Premis de l'Acadèmia que dues cançons d'una mateixa cantant i una mateixa pel·lícula fossin nominades en la mateixa edició per a l'Oscar a la Millor Cançó Original. Les nominacions van ser per a Out here on my own i Fame, totes dues interpretades per Irene Cara. Aquesta última, a més, es va emportar el guardó.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
