![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/ID_1211_Bergahorn_0011.jpg/640px-ID_1211_Bergahorn_0011.jpg&w=640&q=50)
Fals plàtan
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El fals plàtan (Acer pseudoplatanus)[2] és una espècie de planta amb flors del gènere Acer dins la família de les sapindàcies (Sapindaceae). És un arbre natiu d'Europa.[3]
Acer pseudoplatanus ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Dades | |
Font de | fusta d'auró ![]() |
Planta | |
Tipus de fruit | sàmara ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 193856 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Sapindales |
Família | Sapindaceae |
Gènere | Acer |
Espècie | Acer pseudoplatanus ![]() L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Distribució | |
![]() |
No s'ha de confondre amb Sicòmor. |
Addicionalment pot rebre els noms d'arbre cèlebre, blada, plàtan fals, plataner fals i sicòmor. També s'han recollit les variants lingüístiques arbre célebre, arbre cèlibe, blasera i sicomor.[2] Altres denominacions són fals sicòmor,[4] i blesera (Rosselló).[cal citació]
El plàtan fals prolifera al centre i sud d'Europa, i també al sud-oest d'Àsia. A la península Ibèrica únicament en el nord: Pirineus i Cantàbria, fins al nord de Portugal. Freqüentment cultivat i assilvestrat, és difícil precisar quan es tracta d'una planta espontània.
Habita en terrenys frescos i profunds dels vessants i valls de muntanya, sense constituir mai formacions denses, sinó esteses en fagedes i altres boscos.
El nom del gènere era ja utilitzat pels romans, Acer : tenaç, dur, segons altres autors el seu nom deriva de la veu celta ac : espina o punta, per haver-se utilitzat per fabricar puntes de llança. El nom específic pseudoplatanus , fa referència a la semblança de les seves fulles amb el plàtan de passeig. La seva fusta és de color pàl·lid, de gra continu, és lleugera i fàcil de tornejar. Les fulles, fruits i escorça de l'arrel s'han utilitzat com medicina, atribuint propietats astringents; del seu tronc i branques, si es fa una incisió a la primavera, s'obté un líquid ensucrat agradable com beguda.
És vastament usat en els passejos i avingudes de les ciutats, perquè gràcies a la seva poda i a la seva capacitat d'unir-se per les branques creen interessants efectes d'arcs naturals quan estan sense fulles. A l'estiu proporcionen una excel·lent ombra i creen un microclima fresc i agradable, al podar a la tardor permet el pas de la llum a terra durant l'hivern però segueix embellint els passejos amb les seves singulars formes. A part d'això, quan la poda és correcta no aconsegueixen gran altura pel que no entorpeixen l'entrada de llum als habitatges circumdants.
A la parròquia de Villapardín, Navia de Suarna (Lugo, Galícia) hi ha un auró singular de més de 100 anys, 23,60 metres d'alçada, un perímetre de 2,95 metres i un diàmetre de copa de 18 metres.