Exploració lunar tripulada soviètica
programes de la Unió Soviètica per aterrar humans a la Lluna / From Wikipedia, the free encyclopedia
El programa de vol lunar tripulat soviètic, rus: Советская программа лунных пилотируемых полётов Sovétskaia programma lúnnikh pilotiruiémikh polótov, tenia la intenció d'enviar un cosmonauta a la Lluna, de preferència abans dels astronautes dels EUA del programa Apollo, per així guanyar la cursa espacial que va ser iniciada el 1955.
Tipus | pla projecte | ||
---|---|---|---|
Part de | programa espacial soviètic | ||
Estat | Unió Soviètica | ||
Sèrie d'articles sobre el vol espacial |
---|
Història |
Cursa espacial · Cronologia dels vols espacials |
Aplicacions |
Satèl·lits d'observació terrestre · Satèl·lits espia · Satèl·lits de comunicacions · Navegació per satèl·lit · Observació espacial · Exploració espacial · Colonització espacial · Turisme espacial |
Nau espacial |
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial · Sonda espacial · Nau espacial de subministrament no tripulada) · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial · Estació espacial · Avió espacial) |
Llançament |
Cosmòdrom · Plataforma de llançament · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables · Velocitat d'escapament · Llançament espacial sense coet |
Destinacions |
Suborbital · Orbital · Interplanetari · Interestel·lar · Intergalàctic |
Agències espacials |
ESA · NASA · RKA · CNES · DLR · CNSA · ISRO · JAXA |
Aquesta caixa: |
Va fracassar a causa de profunds desacords entre els principals líders del programa espacial soviètic: Valentín Gluixkó, d'una banda, gairebé únic al càrrec fins als posteriors programes espacials soviètics, va advocar per utilitzar com a combustible els ergols tòxics que va arribar a dominar; Serguei Koroliov d'altra banda, responsable del programa N-1 (l'equivalent soviètic del coet Saturn V del programa estatunidenc Apollo), va pensar que era essencial, per a una missió tripulada utilitzar combustibles/comburents més eficients i no tòxics.
Per contra de Serguei Koroliov, Valentín Gluixkó es va aliar al rival de Koroliov, Vladímir Txelomei (responsable del projecte Proton), per proposar un projecte de grans proporcions, el projecte modular UR-700, tot i l'existència del projecte N-1, que estava dissenyat per permetre el viatge directe a la Lluna, sense passar per una posada en òrbita lunar preliminar. L'ús de motors RD-270 de combustible tòxic, el projecte UR-700 mai va veure la llum, i va ser cancel·lat en 1969.
Seriosament perjudicat per la mort de Koroliov en 1966, el coet N-1, per la seva banda, es va trobar amb els principals problemes de desenvolupament, i malgrat que els motors aparentment mostraven ser satisfactoris, es va estavellar durant les diferents proves experimentals efectuades. El govern soviètic negà l'existència del projecte N-1 i els seus fracassos fins a l'època de la glàsnost.
Així, el projecte lunar tripulat va fallar, en primer lloc a causa de la incapacitat de l'URSS per reunir recursos en un sol projecte, i en part a causa dels retards en el desenvolupament de la tècnica de propulsió que utilitzava hidrogen i oxigen com el carburant/comburent.
Per contra, el projecte molt menys ambiciós de Vladímir Txelomei, el UR-500 « Proton », va ser concebut com un ICBM gegant circumlunar capaç del vol tripulat (però no aterrar a la Lluna), tenint molts errors de llançament, però es va tornar més i més fiable a partir del setembre de 1968. Els coets Proton van permetre l'URSS situar satèl·lits en òrbita geoestacionària, i enviar sondes a la Lluna, Mart i Venus. En la dècada de 1990, els coets Proton es van convertir en l'eina essencial dels llançaments comercials per part de Rússia. Però mai van permetre l'enviament d'una missió tripulada a la Lluna.