Experiment de Davisson-Germer
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'experiment de Davisson-Germer és un important experiment realitzat el 1927 pels físics nord-americans Clinton Joseph Davisson (1881-1958) i Lester Halbert Germer (1896-1971) amb el qual demostraren que les partícules de matèria presenten característiques d'ones en determinades condicions,[1] confirmant la hipòtesi de De Broglie del 1924 sobre la dualitat ona-partícula.[2][3] L'experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d'electrons; a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristal·lina.[4][5]