Exèrcit Verd
From Wikipedia, the free encyclopedia
El terme Exèrcits Verds (rus: Зелёная Армия) o, simplement, Verds (rus: Зелёные) és la denominació genèrica donada a grups de pagesos armats que es van enfrontar a tots els bàndols governamentals involucrats en la Guerra Civil Russa.
En canvi, per vermells o rojos s'entén als bolxevics i els seus aliats inicials, els eseristas d'esquerres. La denominació blanc es refereix a una heterogènia oposició feblement unida de tsaristes ultraconservadors, monàrquics constitucionals, kadets, menxevics, eseristas i laboristes. A més, estaven els anarquistes de l'Exèrcit Negre i Kronstadt; els islamistes basmachís a Àsia central; les intervencions dels Imperis Centrals i després dels Aliats; els atamanes cosacs interessats sol en el seu propi poder; i, finalment, els grups separatistes o autonomistes de diverses nacionalitats que aprofitaven el caos per a deslliurar-se de Moscou.
Tots aquests moviments estaven desorganitzats, sense coordinació entre ells i controlaven regions perifèriques de l'Imperi, en canvi, els bolxevics dominaven les poblacions i indústria del centre, podent vèncer un a un als seus rivals.[1]
Motivats pel desig de protegir a les seves comunitats de les requises, les represàlies davant qualsevol resistència, les lleves forçades i els excessos militars que practicaven tots els bàndols, les revoltes van començar el 1918, però eren fàcilment sufocades.[2][3] Només des de l'any següent es van tornar massives, quan els comunistes van iniciar les grans lleves, aconseguint el seu clímax l'hivern de 1920-1921, quan els bolxevics van començar a requisar quantitats de gra tals que impedien la supervivència dels pagesos, essent sufocades l'any següent.[4] En acabar l'estiu d'aquest any, la majoria dels rebels estaven militarment vençuts i la pagesia sucumbia davant la fam.[5]