Ethan Hayter
ciclista britànic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ethan Hayter (Londres, 18 de setembre de 1998) és un ciclista anglès que combina el ciclisme en pista amb la carretera. Actualment corre a l'equip Ineos Grenadiers.[1] És germà del també ciclista Leo Hayter.
Medaller | |||
---|---|---|---|
Competint per Regne Unit | |||
Ciclisme | |||
Jocs Olímpics | |||
Or | Tòquio 2020 | Madison | |
Campionat del món de ciclisme en pista | |||
Or | Apeldoorn 2018 | Persec. per equips | |
Or | Roubaix 2021 | Omnium | |
Or | St-Q.-en-Yvelines 2022 | Persec. per equips | |
Or | St-Q.-en-Yvelines 2022 | Omnium | |
Plata | Pruszków 2019 | Persec. per equips | |
Plata | St-Q.-en-Yvelines 2022 | Madison | |
Bronze | Pruszków 2019 | Òmnium | |
Bronze | Roubaix 2021 | Persec. per equips | |
Campionats d'Europa de ciclisme en pista | |||
Or | Glasgow 2018 | Òmnium | |
Bronze | Glasgow 2018 | Madison | |
Bronze | Glasgow 2018 | Persec. per equips | |
Bronze | Apeldoorn 2019 | Persec. per equips | |
Competint per Anglaterra | |||
Jocs de la Commonwealth | |||
Plata | Gold Coast 2018 | Persec. per equips | |
Bronze | Gold Coast 2018 | Puntuació |
Hayter va començar a muntar al Velòdrom d'Herne Hill el 2012, als 13 anys. Del 2012 al 2016 va córrer pel club VC Londres. El 2016 es va incorporar a l'equip sènior de l'Acadèmia Britànica de Ciclisme,[2] abandonant els seus estudis de grau superior per incorporar-se al programa.[3]
Va participar en la prova de persecució per equips al Campionat del món de ciclisme en pista de 2018, on guanyà una medalla d'or.[4][5] L'agost de 2018 fitxà per l'equip Team Sky com a stagiaire fins a finals d'any[3] Aquell mes també va competir als Campionats d'Europa en Pista a Glasgow, on va guanyar medalles de bronze com a part de l'equip britànic de persecució per equips,[6] en Madison, al costat d''Oliver Wood[7] i un or individual en l'òmnium.[8]
El novembre de 2019 es va anunciar que a partir del 2020 formaria part del Team Ineos, amb un contracte de tres anys.[9] La temporada, marcada per la pandèmia de COVID-19, començà tard. Al setembre va guanyar el Giro dels Apenins, primera victòria com a professional, però una caiguda a la Gant-Wevelgem el va dur a l'hospital amb el peroné trencat.[10]
El retorn a la competició el 2021 fou molt exitós, amb diverses victòries d'etapa en curses d'una setmana, la general de la Volta a Noruega[11] i el Campionat del Regne Unit en contrarellotge. Als Jocs Olímpics de Tòquio guanyà la medalla de plata en la prova de madison del programa de ciclisme en pista.[12] Va acabar la temporada al Campionat del món en pista, on es proclamà campió del món d'òmnium.[13]
Després de guanyar la segona etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali el març de 2022, Hayter va guanyar el pròleg del Tour de Romandia el 26 d'abril, la seva primera victòria en una prova de l'UCI World Tour.[14] A l'agost va guanyar la general de la Volta a Polònia,[15] i pocs dies després s'anuncià la renovació del contracte per l'equip Ineos fins a finals de 2024.[16] A l'agost disputà la seva primera gran volta, la Volta a Espanya, d'on es va veure obligat a abandonar després de donar positiu per Covid.[17]