Et tu, Brute?
locució llatina / From Wikipedia, the free encyclopedia
Et tu, Brute? (pronunciat en llatí [ɛt ˈtuː ˈbruːtɛ]) és una locució llatina d'ús freqüent per a representar poèticament les últimes paraules del dictador romà Juli Cèsar al seu fill adoptiu Marc Brut en el moment del seu assassinat a punyalades. Pot ser traduït diversament com "fins i tot, Brut?", "I tu, Brut?" o "Tu també, Brutus?".[1] Una altra variació citada habitualment és Tu quoque, Brute. Immortalitzat per Juli Cèsar de Shakespeare (1599), la cita és àmpliament utilitzada en la cultura occidental per a representar la màxima traïció.