Estressor
causa d'estrés en un organisme / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un estressor o factor d'estrès és un agent químic o biològic, una condició ambiental, un estímul extern o un esdeveniment considerat com causant estrès a un organisme.[1] Psicològicament parlant, un estressor pot ser un esdeveniment o un entorn que l'individu consideri exigent, desafiant i/o amenaçador amb la seguretat individual.[2]
Els esdeveniments o objectes que poden desencadenar estrès poden incloure:
- factors d'estrès ambiental (hipotèrmia o hipertèrmia, nivells de so elevats, sobre-il·luminació, aglomeracions)
- esdeveniments d'estrès diaris (per exemple, trànsit, perdre les claus, diners, qualitat i quantitat d'activitat física)
- canvis vitals (per exemple, divorci, dol)
- estressors del lloc de treball (per exemple, alta demanda de treball, baix control del treball, esforços repetits o sostinguts, esforços contundents, postures extremes, trastos d'oficina[3])
- estressors químics (per exemple, tabac, alcohol, altres drogues)
- estressors socials (per exemple, exigències socials i familiars)
Els estressors poden provocar, internament, respostes físiques, químiques i mentals. Els estressors físics produeixen tensions mecàniques sobre la pell, els ossos, els lligaments, els tendons, els músculs i els nervis que provoquen deformació dels teixits i (en casos extrems) destrucció del teixit. Les tensions químiques també produeixen respostes biomecàniques associades amb el metabolisme i la reparació de teixits. Els estressants físics poden produir dolor i deteriorar el rendiment laboral. El dolor i deteriorament crònics que requereixen atenció mèdica poden derivar d'estressors físics extrems o d'un temps de recuperació insuficient entre exposicions successives.[4][5] Un estudi recent demostra que el desordre físic a l'oficina podria ser un exemple d'estressor físic en un entorn laboral.[3]
Els estressors també poden afectar el funcionament i el rendiment mental.