Estil musical en Beethoven
From Wikipedia, the free encyclopedia
L' estil musical de Ludwig van Beethoven s'inicia en el context del Classicisme i culmina en el Romanticisme. Beethoven se'l reconeix com una de les figures més influents en la història de música clàssica. Ja en vida, fou "acceptat com el compositor viu més important", i la seva música ha quedat entre les més interpretades, discutides i revisades.[1]
Les revistes especialitzades dediquen articles a l'anàlisi de la seva biografia i la seva obra. Ha estat tema de nombroses monografies i biografies, i la seva música és un referent en el desenvolupament de l'anàlisi schenkerià. Juntament amb Bach i Mozart, destaca d'entre la resta de compositors i la seva música probablement és la més enregistrada.[2]
Les innovacions estilístiques de Beethoven fan de pont entre els períodes clàssic i romàntic. Les obres del seu període primerenc van portar la forma clàssica al seu nivell expressiu més elevat, expandint a nivell formal, estructural i harmònic el desenvolupament musical dels seus predecessors, entre els quals destaquen Mozart i Haydn. Les obres del seu període mitjà representen més que un pas endavant, ja que contribuïren a crear les bases del llenguatge musical i del pensament del que es denominaria Romanticisme musical. Va ser font d'inspiració de compositors com Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Robert Schumann, Franz Liszt, Richard Wagner i Johannes Brahms, entre molts d'altres. Les seves obres del període tardà van caracteritzar-se per l'experimentació formal, harmònica i estructural al nivell més elevat, sovint, assolint tendències contrapuntístiques i textures microscòpiques, així com un plantejament compositiu més introvertit. Tot i ser un precursor del Romanticisme musical, Beethoven mai va abandonar els paradigmes formals i la filosofia que caracteritza el Classicisme musical, com compositors posteriors de la importància de Berlioz o Schubert.