arxiduc d'Àustria i palatí d'Hongria From Wikipedia, the free encyclopedia
Esteve Francesc Víctor d'Àustria (Buda, 14 de setembre de 1817 – Menton, 19 de febrer de 1867) va ser arxiduc d'Àustria i el darrer palatí d'Hongria entre 1847 i 1848.
Nom original | (de) Stephan Franz von Österreich |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 setembre 1817 Buda (Hongria) |
Mort | 19 febrer 1867 (49 anys) Menton (França) |
Causa de mort | tuberculosi |
Sepultura | castell de Buda |
Membre de la cambra dels senyors d'Àustria | |
18 abril 1861 – | |
Palatí d'Hongria | |
13 gener 1847 – 24 setembre 1848 ← Josep Antoni d'Àustria – Supressió del càrrec → | |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar |
Partit | polític abans de l'aparició dels partits polítics |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Imperi Austríac |
Conflicte | Batalla de Pákozd |
Altres | |
Títol | Arxiduc |
Família | Habsburg-Lorena |
Cònjuge | cap valor |
Fills | cap valor |
Pares | Josep Antoni d'Àustria i Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym |
Germans | Josep d'Àustria Maria Enriqueta d'Àustria Elisabet d'Àustria Hermínia d'Àustria |
Premis | |
Va ser fill de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, anterior palatí d'Hongria, i de la seva segona muller, Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, nascut com a bessó d'Hermínia d'Àustria.[1]
Va passar la infància a Schaumburg i Ofen. La seva formació va ser adequada i demostrà interès per les ciències polítiques, que després va estudiar a Viena.[2]
L'arxiduc va ser enviat a les oficines centrals de Viena de 1839 a 1841,[2] per formar-se en assumptes estatals i diferents sectors del servei públic.[3] Després de dos anys adquirint coneixements, va recórrer els diferents territoris de l'imperi i alguns estats veïns entre 1841 i 1843.[2] Va visitar províncies com Llombardia, Vèneto, Ístria i i el Tirol, i diverses corts italianes i alemanyes. D'aquesta manera, va poder-se familiaritzar amb l'administració pública i amb l'economia de diverses regions i països. Al llarg dels anys va escriure una memòria de les seves visites que va presentar a l'emperador.[3]
El 1843 va ser nomenat governador de Bohèmia.[2] Durant l'exercici del càrrec, va supervisar la construcció de la carretera imperial Riesengebirge (avui carretera I/14) entre Reichenberg i Třebovice. En el seu honor es va donar el seu nom a un turó amb una torre de vigilància, construïda d'ençà 1847 vora la carretera.[4]
A la mort del seu pare, va tornar a Hongria, on va ser nomenat governador el gener de 1847. Així mateix, va ser elegit palatí pel parlament hongarès el novembre del mateix any.[2]
Amb l'esclat de la revolució de 1848, va haver de mediar entre la cort i els revolucionaris, sense èxit malgrat la seva popularitat. Dotat d'amplis poders, va nomenar primer ministre a Lajos Batthyány el març de 1848 i va obrir el Parlament a Pressburg a començaments de juliol. Tanmateix, durant el conflicte entre el govern hongarès i els croates, va ser privat gradualment dels seus poders, a causa també de la situació inestable de la cort.[2]
Després de l'atac de Josip Jelačić, no va poder assolir un armistici i va decidir abandonar Hongria i deixar el càrrec el setembre.[2]
Després d'un temps a Moràvia, va establir-se a Schaumburg, i els darrers anys de la seva vida en balnearis francesos i suïsos.[2]
Va ser un important col·leccionista de minerals. Quan va manar construir el castell de Schaumburg el 1850, va ampliar les habitacions per instal·lar-hi la seva extensa col·lecció, que consistia en unes 22.000 peces el 1885.[5] Victor Leopold Ritter von Zepharovich va fer una descripció de les estances i de la col·lecció de l'arxiduc.[6]
El 1857 va convertir-se en membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina, per la secció de botànica.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.