polític francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Esteve Aragó (Estagell, 1802 - París, 1892) fou un polític i dramaturg nord-català, potser el més cèlebre dels germans Aragó després del cèlebre científic i polític Francesc.[1] Va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Étienne Vincent Arago 9 febrer 1802 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Mort | 6 març 1892 (90 anys) 6è districte de París (França) |
Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
Batlle de París | |
4 setembre 1870 – 15 novembre 1870 ← Armand Marrast – Jules Ferry → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
23 abril 1848 – 26 maig 1849 | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | Dramaturg i polític |
Ocupador | Le Figaro |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Família | Família Aragó |
Pares | Francesc Bonaventura Aragó i Maria Roig |
Germans | Domènec Francesc Joan Aragó Joan Aragó Jaume Aragó Víctor Aragó Josep Aragó |
Descrit per la font | Svensk uppslagsbok Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
Fill del liberal Francesc Bonaventura Aragó, que havia participat en la revolució francesa a la Catalunya Nord, i de Maria Roig, tenia per germans:
Va escriure un gran nombre d'obres de teatre entre 1822 i 1847 i, segons es diu, va col·laborar amb Honoré de Balzac en l'escriptura de l'Héritière de Birague. El 1829 fou nomenat director del famós teatre de Vaudeville.[1]
No obstant Esteve Aragó fou conegut pel seu activisme polític. Perseguit per la policia de la monarquia el juliol de 1830, fou amnistiat el 1836.[1] Durant les jornades revolucionàries del febrer de 1848 va lluitar a les barricades de París, i moments després de l'abdicació del rei Lluís Felip I, el dia 24, va anar a la direcció general de correus i va ocupar l'edifici.[1] Amb l'adveniment de la segona república (de la qual el seu germà Francesc n'era ministre) va ser confirmat com a director de l'entitat, des de la qual va crear el segell de correus.[1] Contrari al president Lluís Napoleó[1] des que aquest fou elegit el 10 de desembre del 1848, va renunciar al càrrec aquell mateix mes. Des del 1849 va haver de viure a Bèlgica, i no va poder tornar fins al 1859,[1] quan hi hagué una amnistia.
Amb la revolució del 4 de setembre del 1870 Esteve Aragó va esdevenir alcalde de París, i l'any següent fou elegit diputat pel departament dels Pirineus Orientals (a on hi ha la Catalunya del Nord),[1] tot i que hi va renunciar aviat.
Va deixar la política quan ja era vell. El 1879 fou nomenat conservador del Museu de Luxemburg.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.