From Wikipedia, the free encyclopedia
Una estella és un fragment de fusta tallat molt fi, un residu de la xerradura o de la tallada de fusta.[1]
 |
Per a altres significats, vegeu «Estella (desambiguació)». |
Per extensió, es diu estella forestal al combustible que procedeix de la trituració de biomassa forestal no utilitzable per a aplicacions amb valor afegit superior. En aquest cas, el terme se sol usar en singular (estella) referint-se al conjunt de fragments o estelles.[2][3] El seu poder calorífic pot oscil·lar entre les 3.000 i les 3.300 kcal/kg, en funció de l'espècie utilitzada.[2] Juntament amb la llenya, els pèl·lets i els residus de serradores, l'estella forestal és una de les fonts de biomassa d'origen forestal utilitzades com a font d'energia en calderes.
L'estella se sol obtenir molent la fusta no valoritzable per altres usos. Es presenta en forma de petits trossos de llenya, amb unes dimensions al voltant de 2 × 2 × 5 cm. El seu contingut d'aigua varia des del 25 a 35% en l'estella per a petites calderes de biomassa domèstiques, fins al 40 a 55% per a les grans calderes industrials. A causa de l'expansió, 1 m³ de fusta sòlida equival a uns 2,5 a 3 metres cúbics aparents un cop estellada.
Té un rendiment energètic superior a la llenya sencera, i comparat-la amb els combustibles fòssils, 2,5 tones d'estella equivalen a aproximadament una tona equivalent de petroli (1 tep).
L'estella forestal té un poder calorífic (PCI) de mitjana de 3,5 kWh/kg (estella amb un 30% d'humitat sobre base humida). Dit d'una altra manera, 1000 kg d'estella tenen aproximadament el mateix poder calorífic que 400 litres de gasoil. Aquest poder calorífic varia segons quina sigui l'espècie vegetal d'origen, la humitat, el contingut en cendres i impureses, la granulometria i la densitat aparent.[4]
L'estella té una densitat energètica baixa en comparació amb els combustibles fòssils, és a dir, que a conseqüència del seu menor poder calorífic i la menor densitat aparent, es necessita molt més volum d'estella per a obtenir la mateixa energia que un volum donat de combustibles fòssils. Això condiciona que la sitja o magatzem d'alimentació de la caldera és molt més gran en relació a un dipòsit de gas o gasoil, per exemple.[4]
L'estella forestal se sol sotmetre a un procés de garbellament per a garantir una granulometria constant i evitar que estelles de dimensions superiors a les especificades puguin col·lapsar o avariar els sistemes d'alimentació de les calderes.[5]
La norma EN ISO 17225-4:2014 (que el 2014 va substituir l'antiga norma europea CEN/TS 14961:2005) estableix les classes de qualitat de l'estella de fusta d'origen forestal, i les especificacions de l'estella classificada.[6]
Les calderes que utilitzen estella com a combustible solen ser d'una potència mitjana a gran, i amb una inversió inicial més gran que per a altres tipus de biomassa, com les de pèl·lets. Per això se solen instal·lar en llocs amb una elevada demanda energètica, i alhora que disposin de prou espai per a encabir la sitja d'alimentació i un fàcil accés per a la càrrega d'aquesta, com per exemple instal·lacions agrícoles (per a la calefacció d'hivernacles) i ramaderes (granges), o aplicacions industrials. Pel que fa a l'ús residencial el seu és més indicat per a blocs de diversos habitatges o centrals tèrmiques que escalfen diverses instal·lacions o grup d'habitatges (xarxes de calor o district heating en anglès).[7]
|
Sobre la producció i el consum de biomassa a Catalunya, vegeu Biomassa forestal a Catalunya |
El procés d'aprofitament i subministrament de l'estella comprèn les fases següents:[4]
L'estellat es pot realitzar tant amb la fusta verda (acabada de tallar) com en sec (després d'uns mesos d'emmagatzematge i assecat). El més recomanable és estellar en verd, ja que la fusta seca (principalment quan baixa del 30% en base seca) guanya en duresa i, aleshores, el procés d'estellat gasta més energia, requerint també més temps i, per tant, augmenta el seu cost. No obstant això, hi ha empreses que prefereixen estellar en sec perquè així l'emmagatzematge posterior de l'estella seca és més fàcil i no hi ha tantes variacions d'humitat a l'interior de la pila. En qualsevol cas és recomanable, per evitar la presència de substàncies corrosives, que almenys, per al cas d'espècies forestals frondoses, l'aprofitament es realitzi quan ja han perdut la fulla, i en el cas de les coníferes, es deixin passar uns dies entre la tallada i l'estellat per tal que el contingut de fulla sigui més baix.
Fenomen de la termogènesi: a l'interior de les piles d'estella hi tenen lloc una sèrie de processos físics, químics i biològics que comporten un increment de la temperatura i variacions en el contingut d'humitat, causant un característic efecte xemeneia, amb circulació d'aire des dels costats cap a la part superior de la pila, on es pot arribar a acumular molta humitat. Com a conseqüència, durant l'emmagatzematge les propietats de l'estella poden variar a causa d'aquests processos.
A l'edat mitjana, estelles suposadament derivades de la Veracreu a la qual Jesús de Natzaret va ser executat, van venerar-se com a relíquia. A Cervera, per exemple, el 1540 el rector hauria reeixit, després d'una temptativa vana amb ganivet, a treure una estella de la relíquia de la Veracreu venerada a la seva església per a obsequiar al seu col·lega del Tarrós, amb la sola força de la pregària i de les mans. L'esdeveniment llegendari és conegut com el Santíssim Misteri i continua a celebrar-se a la festa major.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
