Estabilitat del sistema solar
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estabilitat del sistema solar és un tema de molta investigació en astronomia i mecànica celest. Tot i que històricament els planetes s'han mantingut estables la debilitat dels seus efectes gravitatoris sobre els altres poden arribar a pertorbar-ho de forma impredictible. Per aquesta raó (entre d'altres) el Sistema solar se’n diu que és caòtic,[1] i fins i tot els models més precisos a llarg termini per al moviment orbital del Sistema Solar no són vàlids durant més d'unes poques desenes de milions d'anys.[2]
El Sistema Solar és estable en termes humans, en què cap dels planetes es xoquen entre si o ser expulsat del sistema en els propers mil milions d'anys,[3] i l'òrbita de la Terra serà relativament estable.[4]
Atès que llei de la gravitació universal de Newton (1687), els matemàtics i astrònoms (com Laplace, Lagrange, Gauss, Poincaré, Kolmogórov, Vladimir Arnold i Jürgen Moser) han buscat 'proves' de l'estabilitat dels moviments planetaris, i aquesta recerca ha portat a molts desenvolupaments matemàtics, i diverses "proves" successives d'estabilitat per al Sistema Solar.[5]Una de les eines fonamentals per a intentar provar l'estabilitat és l'aplicació de la teoria KAM.[6]