Part de l’aigua de pluja que arriba a la superficie del sòl i es desplaça per acció de la gravetat From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escolament (hidrologia, geomorfologia, geografia, ciència del sòl) és el moviment de les aigües continentals per influència de la gravetat[1][2] en forma concentrada o ramificada. Part de l’aigua de pluja que arriba a la superficie del sòl i es desplaça per acció de la gravetat.[3]
L’escolament és subterrani, o per filtració, en els terrenys calcaris, o per penetració per les diàclasis; quan no es produeix filtració, l’escolament és superficial.[4] L’escolament és determinat per factors climàtics, orogràfics, morfològics i biogeogràfics.
El balanç anual d’escolament és donat per l'índex d’escolament, altura en mm de l’aigua de pluja escolada durant un any, pel coeficient d’escolament, relació entre l’aigua escolada i la caiguda de pluges, i pel dèficit d’escolament, diferència entre l’índex pluviomètric i l’índex d’escolament (balanç hídric).[5] (es escorrentía; fr écoulement; en runoff, flow)[1]
Diverses formes de desplaçament de l'aigua de pluja tenen lloc, cadascuna amb les seves pròpies característiques: l'aigua que circula sobre la superfície del sòl després d'un episodi de pluja és coneguda com a escolament superficial; l'aigua infiltrada que es mou gairebé horitzontalment als primers horitzons del sòl, que estan parcialment o totalment saturats d'aigua, s'anomena escolament subsuperficial, aquest tipus de moviment es veu facilitat per una capa relativament impermeable prop de la superfície, i pot donar lloc a la formació temporal d'una capa freàtica suspesa; l'aigua de percolació que es desplaça dins del sòl i la capa freàtica és coneguda com a escolament subterrani, aquest tipus d'aigua és essencial per a la recàrrega dels aqüífers i desempenya un paper clau en el cicle hidrològic,[7] i finalment, l'escolament nival està associat a la fusió de la neu en zones de muntanya i pot contribuir de manera significativa a l'escolament superficial. Cada un d'aquests processos es produeix a velocitats molt diferents. Per exemple, l'escolament superficial té un moviment ràpid i pot causar crescudes.[3]
Volum d’aigua d’escolament per unitat de temps i de superfície. La seva equació de dimensions és: [L3L−2T−1].[8]
La fórmula racional té en compte l'àrea de la conca i la intensitat de la pluja. Acceptant que durant el temps que dura la pluja, o quan ja s'ha assolit, com a mínim un cop, el cabal d'equilibri, la capacitat d'infiltració de la conca no canvia, es pot aplicar la fórmula racional:
on: Q (m3/s) Cabal punta que correspon a un període de retorn donat. C Coeficient d’escolament, (coeficient adimensional) o la fracció de pluja que vessa de forma directa. I (mm/h) Màxima intensitat mitjana de la pluja A (km²) Superfície de la conca. k (km²) Coeficient d'uniformitat, on es té en compte la irregularitat temporal de la pluja.[9]
És la quantitat màxima d’aigua d’escolament d’una superfície per unitat de temps (Q(cabal) en m3 s1).
Depenent de la mida i les característiques de la conca, s’han adaptat diverses fórmules per al càlcul del cabal d’escolament: mètode racional (fórmula de Ramser), fórmula de Chanier, fórmula de Frevert, mètode de Cook, mètode del nombre de corba i mètode de l’hidrograma unitari.[8][10]
El sòl, en principi, absorbeix la pluja, però si és intensiva o insistent, depassarà la capacitat d'infiltració i començarà l'escolament o correntia. [...] Quan la infiltració i el flux superficial són depassats, l'aigua acaba circulant en una pel·lícula es desplaça per la superfície augmentant a poc a poc el volum i la velocitat.[...] en sòl saturat, la circulació esdevé gairebé contínua i més efectiva en el rentat i l'arrossegament. Vessant avall, el mantell comença a confluir en filets (riells o solcs); (en, rill erosion).[11]
L'escolament en mantell iniciat per la concentració en filets constitueix l'escolament superficial, també anomenat flux de superfície. És un fenomen curt i esporàdic comparat amb el corrent fluvial. El flux superficial adopta diverses formes:
A banda de la intensitat de l'escolament, l'erosió superficial s'intensifica d'acord amb el gau d'erosionabilitat de les roques i del seu estat de meteorització, podent-se produir, en molts casaos, una denudació de més de 2 mm/any en un medi subàrid i gairebé la mateixa en algunes condicions en un medi intertropical humit.[12]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
