![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Compass_rose_from_Catalan_Atlas_%25281375%2529.jpg/640px-Compass_rose_from_Catalan_Atlas_%25281375%2529.jpg&w=640&q=50)
Escola cartogràfica mallorquina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography,[1] (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols).[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Compass_rose_from_Catalan_Atlas_%281375%29.jpg/320px-Compass_rose_from_Catalan_Atlas_%281375%29.jpg)
Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí. Tot i això, molts autors han triat l'etiqueta escola cartogràfica mallorquina, que de fet, inclou una part molt important de l'anterior, és a dir, als cartògrafs catalans de Mallorca, predominantment jueus, dels segles XIII, XIV i XV, que van estar actius fins a la conquesta de Granada, amb l'arribada de la Inquisició i l'expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics.[1]
L'escola cartogràfica catalana sol ser contrastada freqüentment amb la seva contemporània: l'escola cartogràfica italiana, tot i que aquest nom està impròpiament atribuït, atès que Itàlia, com a nació, no va existir fins al 1861,.[3][4] Així doncs, si es parla de l'escola mallorquina s'hauria de parlar de dues escoles cartogràfiques a Itàlia: la genovesa i la veneciana.[5]