Esclarmonda de Foix i de Cardona

Vegeu també: Esclarmonda de Foix i Esclarmonda (prenom)

Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix. En quedar vídua es retirà a viure seguint els vots de l'orde mercedari. Per això, era venerada com a beata al si de l'orde de la Mercè.^[1]

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Biografia
Naixement	(oc) Esclarmonda de Foix c. 1250
Mort	1315 (Gregorià) (64/65 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord)
Sepultura	Sant Joan de Perpinyà
Es coneix per	Reina consort de Mallorca (1276-1285), esposa de Jaume II de Mallorca
Activitat
Ocupació	consort
Orde religiós	Mercedàries
reina, religiosa
beata
Celebració	Culte en l'àmbit de l'orde mercedari (Església Catòlica)
Festivitat	22 d'octubre
Iconografia	Com a reina, amb l'escut de Foix
Altres
Títol	Reina consort
Família	Casa de Foix
Cònjuge	Jaume II de Mallorca (1275 (Gregorià)–)
Fills	Sanç I de Mallorca, Pere de Mallorca, Jaume de Mallorca, Ferran de Mallorca, Elisabet de Mallorca i de Foix, Blanca de Mallorca, Sança de Mallorca, Felip de Mallorca
Pares	Roger IV de Foix   i Brunissenda de Cardona
Germans	Roger Bernat III de Foix Sibil·la de Foix

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina

Biografia

Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era neta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbò, i per línia materna de Ramon VIII de Cardona. Va ser batejada amb el nom de la seva besàvia, Esclarmonda la Major, qui fou arxidiaconessa dels càtars.^[1]

Tenia vint anys quan es casà el 4 d'octubre de 1275, a Perpinyà, amb l'hereu al tron de Mallorca, Jaume II. Aquest enllaç suposaria l'inici d'una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa dels Foix. D'aquest matrimoni van néixer sis fills: l'infant Jaume de Mallorca (1274-1330), l'infant Sanç I de Mallorca (1276-1324), l'infant Ferran de Mallorca (1278-1316), la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), la infanta Sança de Mallorca (1282-1345) i l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342).^[1]

El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà, per tal d'evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills; a la frontera fou alliberada gràcies al vescomte Ramon Folc (VI) de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.^[1]

Al costat del seu espòs, va residir a Perpinyà, on avui es conserva el Palau dels Reis de Mallorca. A Palma, van fixar la seva residència a l'Almudaina, i van tenir, a més, residències a Sineu, Manacor i Valldemossa.^[1]

En 1291 va fer vots privats i va viure com a beata terciària mercedària, essent-hi admesa pel superior general de l'orde Pere d'Amer.^[2] Va portar una vida virtuosa i morí amb fama de santedat. Cap al 1315 rebé, en custòdia, el seu net Jaume, futur rei Jaume III, a Perpinyà i de mans de Ramon Muntaner, fent-se càrrec de la seva tutela.^[1]

Va morir poc després a Perpinyà, al voltant dels 56 anys. Les seves restes romanen enterrades a la Catedral de Sant Joan de Perpinyà.

No se'n conserva cap retrat; no obstant això, Ramon Muntaner la descriu com una de les dones més sàvies i de millor vida, i de les més honestes.^[1]

L'ordre de la Mercè la venera com a beata i en celebra la festivitat el dia 22 d'octubre.

Família

Ascendents

Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era neta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbò, i per línia materna de Ramon Folc IV de Cardona. Fou germana del també comte Roger Bernat III de Foix. Portava el nom de la seva tia besàvia Esclarmonda de Foix, molt vinculada al catarisme.^[1]

16. Roger Bernat I de Foix (el Gras)

8. Ramon Roger I de Foix

17. Cecília de Besiers

4. Roger Bernat II de Foix (el Gran)

18. Ramon I de Montcada

9. Felipa (de Montcada?)

19. Ramona de Tornamira

2. Roger IV de Foix

20. Ramon I de Castellbò

10. Arnau I de Castellbò

21. Ermessenda

5. Ermesssenda de Castellbò

22. Arnau de Caboet

11. Arnaua de Caboet

1. Esclarmonda de Foix

24. Ramon Folc III de Cardona

12. Guillem I de Cardona

25. Elisabet Sibil·la d'Urgell

6. Ramon Folc IV de Cardona

26. Guillem d'Alcarràs

13. Gueraua de Jorba-Alcarràs

27. Elisenda de Jorba

3. Brunissenda de Cardona

28. Ramon II de Tarroja

14. Ramon III de Tarroja

29. Gaia de Cervera

7. Agnès de Tarroja

30. Guillem de Santafé

15. Sibil·la de Santafé

Descendents

Catedral de Perpinyà, lloc d'enterrament de la reina.

Es casà el 12 d'octubre de 1272 a Barcelona amb l'infant i futur rei del regne de Mallorca Jaume II, que tenia dotze anys més que ella. D'aquest matrimoni nasqueren sis fills:

• l'infant Jaume de Mallorca (1274 - 1330), que es feu frare franciscà i renuncià a la corona el 1299
• l'infant Sanç I de Mallorca (1276 - 1324), rei de Mallorca
• l'infant Ferran de Mallorca (1278 - 1316), pare de Jaume III de Mallorca
• la infanta Elisabet de Mallorca (1280 - 1301), que es casà amb l'infant Joan Manuel de Castella
• la infanta Sança de Mallorca (1282 - 1345), casada el 1304 amb Robert I de Nàpols
• l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342), abat

Referències

1. «Esclarmonda, de Foix». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
2. La presència de Pere d'Amer i el terme beata ha fet que en molts santorals i fonts serioses que s'hi han basat, com el mateix Diccionari biogràfic de dones, consti erròniament que la reina es va fer monja en un convent anomenat de Sant Pere d'Amer, que no ha existit mai. En realitat, Esclarmonda va fer vots privats a Perpinyà i hi va viure com a terciària, probablement al seu palau: és a dir, vivia seguint la regla i costum de les monges mercedàries, però privadament, sense viure en comunitat ni fer vots solemnes. A més, Esclarmonda no va ésser mai a Amer ni en aquesta vila va existir cap beateri ni convent de l'Orde de la Mercè. Igualment, el fet de viure com a beata (és a dir, com a dona retirada que feia vida de clausura però sense fer vots públics), va fer pensar que havia estat beatificada, quan només té aquest títol en el si de l'Orde de la Mercè.