fenomen meteorològic From Wikipedia, the free encyclopedia
Un esclafit o ràfega descendent (meteorologia) és un fenomen produït per una columna d'aire en ràpid descens que després de fer impacte a la superfície s'estén en totes les direccions i genera vents molt forts. A diferència d'un tornado, els vents d'una ràfega descendent es dirigeixen cap enfora des del punt on toquen a terra. La durada del fenomen és curta. És un corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat.[1]
Els esclafits són vents potents, entre 100 i 170 km/h, i poden causar fàcilment danys similars als d'un tornado. Sovint s'interpreten, erròniament, com a tornados. Els esclafits són un fenomen particular i també un tema d'estudi habitual dels meteoròlegs.[2]
Els esclafits són causats per tempestes convectives i estan físicament relacionats amb els processos de precipitació dins d'aquestes tempestes. El cas més senzill de microesclafit aïllat és impulsat pel pes de la precipitació que provoca un corrent descendent i un refredament per evaporació i fusió de la precipitació a l'aire descendent, que accelera encara més el corrent descendent. A mesura que el corrent descendent incideix sobre el terra, es produeix un esclat de vents divergents.
Les ràfegues descendents o esclafits a gran escala són causades principalment per sistemes convectius de mesoescala, especialment aquells que contenen línies de tempestes. Els esclafits produits per supercèl·lules convectives s'associen amb freqüència amb gran precipitació de calamarsa, augmentant l'impacte perjudicial.[3]
Hi ha diversos tipus d'esclafits:
Els esclafits secs estan associats amb tempestes amb molt poca pluja,[5] mentre que els esclafits humits són creats per tempestes i altes quantitats de precipitació.
Les ràfegues descendents es produeixen en una varietat d'escales, des de microesclafits localitzats en àrees de pocs quilòmetres, fins a corredors o franges amb una longitud de centenars de quilòmetres afectant amb danys milers de quilòmetres quadrats.[3]
Els microesclafits i macroesclafits són esclafits de major o menor escala d'àrea d'afectació.[4]
Els esclafits són violentíssims i són, juntament amb els tornados, el fenomen meteorològic més violent que podem tenir a Catalunya. A banda de dir que s’han començat a estudiar i a popularitzar entre els estudiosos de la meteorologia en els darrers anys, és convenient desglossar el significat del terme.[8]
Per fortuna, els esclafits no són del tot habituals a casa nostra, malgrat que les seves conseqüències, quan ocasionalment es produeixen, poden ser greus, fins i tot, en episodis extrems, catastròfiques. El vent és s'aproxima als 200 Km/h.
Sempre vinculats a cumulonimbus actius o molt actius, situació en què és possible l'aparició del fenomen, ocurreixen durant l’època álgida de tempestes. Al maig, al juny, l’agost i al setembre no són descartables, per enlloc, aquests fenòmens. No tenen preferencia horària per bé que la majoria de tempestes es produeixen més feqüentment a la tarda.[8]
Les àrees on es poden produir de manera més habitual són les de l’interior, atès que és en aquest ampli grup de comarques on n'hi ha hagut un nombre més elevat. Les ràfegues de vent poden ser de rècord total. No debades, hi ha hagut registres que han superat els 150 Km/h, una dada aclaridora de la contundencia d’aquests fenòmens de temps violent.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
