From Wikipedia, the free encyclopedia
Un escandall és un instrument de navegació, marítima o fluvial, format per una peça pesant de plom unida a una corda marcada a intervals. La funció d’un escandall és la de mesurar la profunditat del fons per on navega el vaixell.
Un escandall tradicional està format per dos components:
La forma del piló acostuma a ser allargada. Pot ser cilíndrica, troncocònica o troncopiramidal. A la base hi ha una depressió per a posar-hi sèu sense que caigui amb facilitat. A la part superior hi ha una anella formant part integral del piló. El material de referència era i és el plom, tot i que hi ha descripcions de pilons d'aram o bronze. El plom té una densitat molt alta (aproximadament 11 g/cm3, contra 7,85g/cm3 del ferro) i és ideal per a aquesta funció.
El cap de la corda va unit a l’anella del piló formant una baga permanent i proporcionant una unió baldera.
Els escandalls primitius, probablement, no tenien marques ni nusos de cap mena. La persona que calava la sonda, en sentir que ja no baixava més, en tenia prou amb recuperar-la estirant els braços cada cop i comptant les braces (una braça és el tros de corda que hi ha des punta a punta dels braços estirats). Aquest sistema pot emprar-se en cas d’emergència, improvisant un escandall amb una cordeta, sense haver-la de marcar prèviament.
Per tal de facilitar l’operació de recuperar la corda i de comptar les braces, des de temps antics la sondalesa anava marcada. Amb nusos o altres sistemes. L'any 1803, Gabriel Ciscar indicava un sistema amb un nus cada deu braces (Vegeu més avall).
Segons una obra especialitzada moderna, que indica un dels sistemes possibles, les marques de la corda de l'escandall són les següents:
En funció de la profunditat prevista que cal sondar, les dimensions dels escandalls tradicionals acostumen a variar. En fondàries petites s’usen pesos reduïts i cordes curtes. A més fondària, pesos més grans i cordes més llargues.[7]
Els valors típics són els següents:
Durant molts anys les profunditats es mesuraven en braces. Una braça mediterrània era molt semblant a la unitat anglesa de mesura: el “fathom”.
Des de la difusió del Sistema Mètric Decimal les fondàries s’indiquen i mesuren en metres. Els anglosaxons continuen emprant "fathoms" i peus. Amb cartes marines degudament marcades per a aquest propòsit.
La documentació sobre els escandalls és molt antiga. Hi ha testimonis de pintures egípcies que mostren l’ús d'una perxa per tal de mesurar la fondària disponible.[9] La referència anterior indica que l'escandall podria haver-se inventat entre els anys 2000 i 1930 aC.
« | L'estat del sòl d'Egipte és així: primer, si hom hi navega, quan encara dista de terra un dia de ruta, si tira una sonda, en treurà fang, que trobarà en una profunditat d'onze braces. Això demostra que els efectes de la inundació arriben fins aquí. | » |
— Històries d'Heròdot. Llibre II, Euterpe. Pàgina 3. |
Versió original | Versió en català. |
---|---|
Quasi pueri, qui nare discunt, scirpea induitur ratis , |
És com les criatures que aprenen de nedar, |
« | Hunc catapiratem puer eodem devoret unctumplumbi pauxillum rodus linique metaxam. | » |
— Sàtira de Caius Lucillius citada per Isidor de Sevilla. |
« | Llir entre cards no em basta l'escandall
Per trobar fons en la vostra estima. |
» |
— Poema. Ausiàs March |
« | Et però li marinari, dove non ando piloto o praticha per fama celebre del fundo, sogliono havere lo scandaglo et scandaglando lo fundo cognoscono le predicte conditioni gratia exempli. Lo scandaglo è de piumbo et in fundo del piumbo ci mittono sivo; selle sondo roche imprimeno nel sivo la forma loro, la arena se apicha al sivo, lo fango se apicha allo piumbo, et coscì perfectamente v’è adnotitia della qualitate dellu fundo. Quan els mariners no disposen de pilot pràctic (d’una costa) acostumen a usar l'escandall. I sondant (o escandallant) el fons, l’arriben a conèixer per la pràctica. L'escandall és de plom i, en el seu fons, s’hi posa sèu. Les roques deixen marca en el sèu. La sorra s’enganxa al sèu. El fang s’enganxa al plom. Així es pot conèixer la qualitat del fons. |
» |
— Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65). Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University) a cura di Piero Falchetta. |
« | Catapirateria, catapirates, Bolis, linea cum plumbi massa, quam maris altitudo exploratur, Scandaglio. Turn. | » |
— Definició llatina de “catapirates”. Segons Iosephi Laurentii Lucensis S.T.D. |
« | La sondalesa es un cordel dividido de diez en diez brazas, que se indican por medio de unos nudos dispuestos como los de la corredera (art. 24.4). El extremo, desde donde se cuentan las divisiones está afianzado al vértice, de un gran cono de plomo llamado el escandallo, y en la base del escandallo hay un hueco que se llena de sebo. El uso de este instrumento es arrojar el escandallo al agua, é ir largando cordel hasta que la disminucion de peso manifiesta que ha llegado al fondo. | » |
— Curso de estudios elementales de marina. Per Gabriel Ciscar. |
El conegut pseudònim de l'escriptor Samuel L. Clemens prové dels dies en que treballava com a pilot del riu Mississipi (anys 1857-1861). De fet el va manllevar d’un capità que havia mort i que escrivia articles. El crit de “Mark Twain !!” es podria traduir per: “(L'escandall) marca dues (braces)”.
Tot i que l'escandall és un dels instruments de navegació més antics, encara continua usant-se.
Els avantatges són indiscutibles: un preu molt assequible, una gran fiabilitat i una llarga durada en condicions d’ús normal.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.