Escalarre
From Wikipedia, the free encyclopedia
Escalarre és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.
| ||||
| Tipus | entitat singular de població  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | la Guingueta d'Àneu | |||
| Població humana | ||||
| Població | 29 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 981,5 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25588 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 25903000400 | |||
| Codi IDESCAT | 2590310004300 | |||
És a la part més baixa de l'antic terme, ja a la plana de la Noguera Pallaresa. És a l'esquerra del Riu d'Unarre i a la dreta del Riuet de Burgo, just al lloc on s'uneixen aquests dos cursos d'aigua. És a prop, a ponent i a sota de Burgo i a migdia del cap de l'antic municipi, Unarre.
Malgrat l'aparent fonètica basca, "Escalarre" prové, segons Joan Coromines,[1] del llatí tardà scalare (escala). El poble d'Escalarre té l'església parroquial de Sant Martí, una mica allunyada a migdia del poble. També hi ha a prop del poble, a llevant, vora la Noguera Pallaresa, l'antic monestir de Santa Maria d'Àneu.
El poble d'Escalarre
Les cases del poble[2]
|
|
|
|
|
.jpeg)
Edat moderna
En el fogatge del 1553, Scalarre declara[3] 6 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 45 habitants). Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.
Edat contemporània
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Escalarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya, a la Vall d'Àneu, on la combaten els vents del nord, sud i oest. El clima és fred, i produeix pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 17 cases i l'església parroquial de Sant Martí, servida per un rector ordinari proveït per l'ordinari (el bisbe) a partir d'una terna proposada pel rei. Hi havia fonts d'aigües molt fortes, però de bona qualitat. Les terres, en part planes i en part muntanyoses, són fluixes i pedregoses, però molt fèrtils; cap al nord hi ha muntanyes despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, patates, fenc, nous i altres fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, perdius, aus de pas, guatlles i ànecs; hi havia pesca de truites. Comptava amb 17 veïns (caps de casa) i 100 ànimes (habitants).
Fins al 1992, i sense que ara per ara se'n pugui determinar l'inici, Escalarre comptà amb una antiga entidad local menor, o pedania, que fou transformada en Entitat municipal descentralitzada i poc després suprimida, el 1992. Com a tal, disposà dels següents alcaldes pedanis, després presidents de l'EMD:
- Josep Escudé i Vidal (1979 - 1983)
- Josep Canut i Bruna (1987 - 1991)
- Josep Castellarnau i Badia (1991 - 1992)
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
