Escala de Beaufort
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'escala de Beaufort és una mesura empírica de la intensitat del vent i es basa principalment en l'estat de la mar, les onades i la força del vent. El nom complet és Escala de Beaufort de la força del vent, tot i que és una mesura de la velocitat del vent i no de la força en el sentit científic. Va ser creada el 1805 per Francis Beaufort, qui li va donar el nom.[1] L'escala bàsica té dotze graus, i existeix una versió ampliada per a incloure els ciclons i altres fenòmens extrems.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Beaufort_scale_12_notext.jpg/320px-Beaufort_scale_12_notext.jpg)