Eruv
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un eruv (en hebreu: עירוב) (en plural: eruvim) és una demarcació construïda per les comunitats jueves amb el propòsit de poder carregar objectes d'un indret a un altre durant el Sàbat, i altres festivitats jueves, sense transgredir la Halacà o Llei Jueva.[1]
L'eruv permet que els jueus observants puguin carregar i transportar entre altres coses: claus, medicines, bastons, crosses, i fins i tot nadons, tant en braços com en un cotxet. L'existència o no d'un eruv a una comunitat jueva, defineix de manera dramàtica la vida de les persones amb mobilitat reduïda, dels nadons, o dels responsables de cuidar nens petits. Un eruv pot aplegar un grup d'edificacions, o fins i tot sota certes condicions, tot un barri, o com a Israel, una ciutat sencera.