Període Heian
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Període Heian (平安時代, , Heian jidai?) és l'últim període de l'època clàssica de la història japonesa, des de l'any 794 fins al 1185,[1] en el qual la capital era Kyoto.
Història del Japó |
---|
Paleolític (35.000–14.000 aC |
És el període de la història japonesa en què el confucianisme i altres influències xineses va arribar al seu punt màxim. El període Heian es considera també el cim de la cort imperial japonesa i és destacat pel seu art, en especial la poesia i la literatura. Heian (平安, Heian?) [heːɑŋ] significa "pau" o "tranquil·litat" en japonès.