Art del Japó
síntesi autòctona de les diferents cultures i influències que han arribat històricament al Japó / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps. En l'antiguitat, Japó fou habitat per pobles altaics arribats del continent asiàtic i per d'altres d'origen malai polinèsic vinguts del sud. Per la seva insularitat, Japó ha estat aïllat bona part de la seva història, però a intervals ha anat rebent la influència de les civilitzacions continentals, sobretot de la Xina i Corea. Gran part de l'art produït al Japó ha sigut de tipus religiós: a la religió xintoista, la més típicament japonesa, formada al voltant del segle i, s'afegí el budisme a l'entorn del segle v, forjant un sincretisme religiós que encara perdura. L'art japonès és, doncs, reflex d'aquestes distintes cultures i tradicions, interpretant a la seva manera els estils artístics importats d'altres països, que assumeixen segons el seu concepte de la vida i l'art, reinterpretant i simplificant les seves característiques peculiars, com els elaborats temples budistes xinesos, que al Japó patiren un procés de reducció dels seus elements superflus i decoratius. Això dona mostra del caràcter sincrètic de l'art japonès, que sempre ha assumit amb naturalitat qualsevol innovació procedent d'altres països.
L'art té en la cultura japonesa un gran sentit introspectiu i d'interrelació entre l'ésser humà i la natura, representat igualment en els objectes que l'envolten, des del més ornat i emfàtic fins al més simple i quotidià. Això es posa de manifest en el valor atorgat a la imperfecció, al caràcter efímer de les coses, al sentit emocional que el japonès estableix amb el seu entorn. Així, per exemple, en la cerimònia del te els japonesos valoren la calma i la tranquil·litat d'aquell estat de contemplació que aconsegueixen amb un senzill ritual, basat en elements simples i en una harmonia provinent d'un espai asimètric i inacabat. Per als japonesos, la pau i l'harmonia estan associades a la calidesa i la comoditat, qualitats que alhora són fidel reflex del seu concepte de la bellesa. Àdhuc a l'hora de menjar, no importa la quantitat d'aliments o la seva presentació, sinó la percepció sensorial del menjar i el sentit estètic que atorguen a qualsevol acte. D'igual manera, els artistes i artesans japonesos tenen un elevat grau de vinculació amb la seva obra, sentint els materials com a part essencial de la seva vida i de la seva comunicació amb l'ambient que els envolta.[1]