Envall
poble de la Torre de Cabdella / From Wikipedia, the free encyclopedia
Envall és un poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. Havia format part, fins al 1970, de l'antic terme de la Pobleta de Bellveí. Està situat a llevant de la Pobleta de Bellveí, al fons de la vall del barranc d'Envall, sota i a ponent del Serrat de Ruixou. És a la part baixa del Serrat de la Cabaneta, en una carena emmarcada per l'esmentat barranc d'Envall pel costat sud i pel barranc dels Escasals pel nord.[1]
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
Província | província de Lleida | |||
Comarca | Pallars Jussà | |||
Municipi | la Torre de Cabdella | |||
Població humana | ||||
Població | 7 (2023) | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Altitud | 1.079 m | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | Segon diumenge de setembre | |||
Codi INE | 25227000900 | |||
Codi IDESCAT | 2522710009400 | |||
Les Bordes d'Envall era un veïnat de bordes situat al nord del poble, a la carena de les Serrats, que davalla cap al sud-oest de lo Cogulló.
Una antiga pista convertida en estreta carretera local asfaltada uneix la Pobleta de Bellveí amb Envall, en 2,7 km de lleuger ascens. Envall està situat a llevant de la vila que fou cap del seu municipi.
L'església d'Envall, dedicada a sant Jaume (antigament era dedicada a sant Martí), és sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí. Sant Jaume d'Envall està documentada des d'antic, però no sembla conservar res de l'obra romànica.[2]
El seu estil actual és barroc civil. A l'església de la Pobleta es pot veure la imatge de sant Jaume i el retaule de santa Anna, que són les úniques relíquies que es van conservar després de la guerra civil, ja que membres de la FAI van cremar els retaules en un prat de sota el poble. L'altar que van construir durant el franquisme era obra del Carlí, un escultor pallarès de renom a la comarca, però avui en dia es troba en molt mal estat de conservació.
El 2001 es va esfondrar la façana sud de l'església, i es van perdre les pintures murals que s'hi conservaven. L'església fou parcialment reconstruïda pels veïns, per tal d'estabilitzar l'edifici, amb l'ajuda d'un camp de treball internacional, el 2004. Tot i així, continua amb greus deficiències estructurals i mig derruïda, a l'espera del finançament necessari per a reprendre'n la recuperació. El poble, malgrat l'estat ruïnós en què es troba, mostra molts elements d'un passat important. A part de l'església, una part de les parets conservades presenten un aparell clarament medieval, que porten a endevinar la possibilitat d'un clos que recollís tot al poble al voltant dels dos carrers principals, que confluïen en l'església.[3]