Enrique Bargés Pozurama

Enrique Bargés Pozurama (16 de gener de 1905,^[1] Madrid - 20 d'agost de 1936, son Carrió, Mallorca)^[2] fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Les primeres setmanes de la Guerra Civil fou comandant militar de sa Pobla formant les milícies falangistes que dugueren a terme la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular. Amb aquestes milícies participà en la defensa de Mallorca contra el desembarcament del capità Bayo on morí.

Enrique Bargés Pozurama

Biografia
Naixement	16 gener 1905 Madrid
Mort	20 agost 1936 (31 anys) Son Carrió (Mallorca)
Activitat
Ocupació	militar
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria
Rang militar	Tinent
Conflicte	Guerra Civil Espanyola
Altres
Pare	Enric Bargés i Pombo
Condemnat per	Sedició (Fets d'Alcalá, 1936)

Era fill del tinent general d'Infanteria Enric Bargés i Pombo (1842-1906), destacat militar que fou, entre altres càrrecs, senador, ajudant d'Alfons XIII i capità general d'Extremadura, Burgos, Granada, Illes Canàries i Catalunya, i d'Elisa Pozurama López.^[3]

Quarter de Cavalleria del Príncep, dit de san Diego, a Alcalà de Henares cap el 1912

El 1931 ascendí a tinent i el 10 d'agost de 1932 fou un dels alçats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada.^[4] El setembre de 1932 fou deportat a Villa Cisneros.^[5] El 1933 el Tribunal Suprem l'absolgué.^[4] El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2, a Alcalà de Henares.^[1]

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936, foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors en ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.^[6] Fou nomenat el 23 de juliol cap instructor de les milícies de Falange Española de sa Pobla i comandant militar de la població. Sota les seves ordres, aquestes milícies s'encarregaren de la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) a sa Pobla.^[7] Participà amb aquestes milícies en l'enfrontament contra les tropes republicanes que desembarcaren a Mallorca^[8] i morí al front, prop de son Carrió.^[2]

Referències

1. «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 256.
2. «ABC MADRID 18-08-1940 página 12 - Archivo ABC», 05-08-2019. [Consulta: 1r setembre 2020].
3. «Enrique Bargés Pombo | Real Academia de la Historia». [Consulta: 1r setembre 2020].
4. «El sumario de los sucesos del 10 de agosto en Madrid. La sala sexta del Tribunal Supremo dicta el auto de conclusión». ABC (Madrid), 24-03-1933, pàg. 28.
5. Bullón de Mendoza, A. «Nobleza y milicia en la España contemporánea (1788-1939)». Aportes, 89, 2015, pàg. 59-79.
6. Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 16 setembre 2019]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
7. Massot i Muntaner, Josep, 1941-. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009. ISBN 9788498831757.
8. Zayas, Alfonso de, marqués de Zayas.. Historia de la Vieja Guardia de Baleares. [Impr. Sáez], 1955.