Enric Marquès i Vilalta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Enric Marquès i Vilalta (Palafrugell, 1917 – 2002) fou un mecànic de professió. Fill de Joan Marquès i de Mercè Vilalta, va treballar als Tallers Trill com el seu pare. Mobilitzat per anar al front el 8 d'octubre de 1937, formà part de la 130 Brigada de la 43a Divisió al front d'Aragó. Després de la retirada de la Bossa de Bielsa, a la reincorporació d'aquesta divisió per Portbou, la 130 Brigada s'integrà a la 55a Divisió. Un grup de soldats van ser enviats a Sant Joan de Vilatorta i allotjats en cases particulars. Ell es va allotjar en una casa que tenia bar, i durant un temps es va cartejar amb una noia que hi treballava.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1917 ![]() Palafrugell (Baix Empordà) ![]() |
Mort | 2002 ![]() Palafrugell (Baix Empordà) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | militar, mecànic ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius |
A finals de gener de 1939 va ser fet presoner a la carretera de Manresa a Calaf. Va ingressar al camp de concentració de Sant Juan de Mozarrifar el 27 de gener de 1939. La sentència del consell de guerra el va condemnar a 12 anys de presó. De la presó de Girona va ser traslladat cap a Bilbao el 28 de maig de 1940. Va estar presoner a Bilbao fins al 22 de març de 1942 quan va ser traslladat altre cop a Girona. Va sortir de la presó en llibertat condicional el 24 de novembre de 1942 però fins a finals de 1950 no es va exhaurir la seva condemna. Cap a l'any 1945 Enric Marquès es va iniciar en el món del miniaturisme militar i va començar a fer soldats de plom que venia a botigues o a marxants especialitzats en col·leccionisme. Per a la realització dels soldats s'inspirava en il·lustracions de diferent tipus però sobretot en els cromos que es regalaven amb la xocolata. A banda dels soldats de plom també feia canons napoleònics, i peces de joieria a partir de duros de plata. Va morir l'any 2002.[1]