Enquadrament
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'enquadrament, en fotografia, o en cinema és la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre. La perspectiva, l'horitzó, la diagonal, la línia "S", la imatge horitzontal, la imatge vertical, el centre d'interès, el fons, el contrast, l'equilibri, són elements a tenir en compte a l'hora de compondre el quadre, aquests conceptes venen originalment de la pintura. En el cinema, a diferència del teatre o de la fotografia tradicional, la possibilitat de variar la posició de la càmera per seguir el desenvolupament de l'acció i ressaltar diferents aspectes de l'escena li dona un nou nivell de significat a l'enquadrament. D'aquesta manera també participa del muntatge, generant-se l'anomenat muntatge dins del pla.[1] La composició d'una fotografia és, en certa manera, un art, i com a tal no existeixen regles ni limitacions que facin que una determinada composició sigui millor que una altra; no obstant això, basant-se en els elements comuns coneguts respecte a la manera que els éssers humans percebem i subjectivem les imatges, s'han documentat una sèrie de guies que tot fotògraf hauria de conèixer i tenir en compte per millorar la transmissió dels elements objectius i subjectius del tema i motiu de la imatge a l'espectador. L'ésser humà quan percep una imatge sol fer-ho d'una determinada forma i en un determinat ordre; a més, existeixen certs aspectes en una imatge que ajuden a captar en general l'atenció del cervell i que solen evocar certes sensacions o sentiments.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |