![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/DC-XA_first_landing.jpg/640px-DC-XA_first_landing.jpg&w=640&q=50)
Enlairament i aterratge vertical (coet)
Mètode d'enlairament i aterratge de coets / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un enlairament i aterratge vertical (de l'anglès Vertical takeoff, vertical landing o VTVL) és una forma d'enlairament i aterratge per a coets. Hi ha diversos vehicles VTVL comercials, però la majoria estan en fase de desenvolupament o en proves com a tecnologia bàsica pels coets reusables, popularitzats per dues empreses, Blue Origin i SpaceX, totes dues han demostrat la recuperació de vehicles de llançament, amb el New Shepard de Blue Origin assolint el primer aterratge vertical amb èxit després d'un vol de prova a l'espai exterior, i el Falcon 9 Flight 20 de SpaceX amb el primer aterratge amb un accelerador orbital comercial.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/DC-XA_first_landing.jpg/320px-DC-XA_first_landing.jpg)
No s'han de confondre els coets VTVL amb les aeronaus que tenen la capacitat d'enlairar-se i aterrar verticalment, ja que utilitzen l'aire per al suport i la propulsió, com els helicòpters i els jets saltadors que es tracten d'aeronaus VTOL.
El 1961, es va demostrar per primer cop un coet VTVL personal, anomenat Bell Rocket Belt, el conegut jet pack.[1]