escriptora i periodista catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 16 de desembre de 1966)[1] és una escriptora catalana, que escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1966 (57 anys) Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, periodista |
| Ocupador | Ara |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Parella | Àlex Torío |
| Premis | |
  
| |
Cursà estudis de periodisme[2] i s'independitzà ben aviat per dedicar-se a actriu de teatre i cabaret. Però serà amb el periodisme, primer als serveis informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició barcelonina del diari El País, on es farà un nom.[3]
L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any següent guanya el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany.[4] L'any 2004 publica el llibre de contes T'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Vanguardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk. El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els quals Moliner va obtenir un èxit indiscutible.[3] Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema) és un recull dels articles que publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la crònica i la narració.[5] Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.
Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de televisió. El seu nom sol estar vinculat a polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crónicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions feministes.
El 2008, juntament amb Àlex Torío i Juan Carlos Ortega, presenta el programa Herois quotidians a TV3,[6] una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.
Ha escrit articles d'opinió a diaris com ara Avui, Ara o El País.[7] Actualment és col·laboradora del matí de Catalunya Ràdio, contertuliana dels Matins de TV3 i, en la mateixa cadena, elabora una secció, «El VAR de l'Empar», en el programa Tot es mou.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
