![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/Emma_Calv%25C3%25A9_001.jpg/640px-Emma_Calv%25C3%25A9_001.jpg&w=640&q=50)
Emma Calvé
From Wikipedia, the free encyclopedia
Emma Calvé –Rosa Emma Calvet– va ser una cèlebre soprano francesa, de la Belle Époque, nascuda el 15 d'agost de 1858 a La Sala (en francès, Decazeville), Occitània, i morta el 6 de gener de 1942 a Millau.[1][2]
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 agost 1858 ![]() La Sala (França) ![]() |
Mort | 6 gener 1942 ![]() Montpeller (França) ![]() |
Causa de mort | malaltia ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera ![]() |
Gènere | Òpera ![]() |
Professors | Adolphe Grognier i Mathilde Marchesi ![]() |
Veu | Soprano ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Company professional | Brahm van den Berg ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Quan tenia tres mesos la família va emigrar a Espanya per treballar; als sis anys tornà a França amb la mare. Estudià en una escola de monges, on aprengué els primers rudiments musicals. Més endavant, a París, començà a estudiar cant amb Jules Puget.[2]
Alumna de Mathilde Marchesi i de Manuel Vicente García va debutar a Brussel·les com a Margarita en el Faust de Gounod i va fer una gira per Itàlia actuant a La Scala de Milà, Roma i Florència, on va poder veure l'actriu tràgica Eleonora Duse, que la va influir en el seu histrionisme.
Va ser la primera soprano del Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París del 1884 fins al 1887 i va debutar als Estats Units, al Metropolitan Opera de Nova York, el 29 de novembre de 1893; hi cantà fins al 1904.[3]
A París va crear el paper de Suzel a L'amico Fritz, de Pietro Mascagni, i després el de Santuzza, de Cavalleria Rusticana, d'aquest mateix autor.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Emma_Calv%C3%A9%2C_by_Th%C3%A9obald_Chartran.jpg/640px-Emma_Calv%C3%A9%2C_by_Th%C3%A9obald_Chartran.jpg)
El 1894, a Amèrica, va obtenir un gran triomf com a Carmen, i aquell mateix any, com a Mignon. Entre els seus rols més notables es troben Ofèlia, Pamina, la Comtessa Almaviva i Safo, però és especialment recordada com una de les grans encarnacions de la Carmen de Bizet.[1] El 1925 es va retirar dels escenaris per dedicar-se a l'ensenyament.
Va escriure dues autobiografies: My Life (1922) i Sous tous els ciels, j'ai chanté (1940).[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Emma_Calv%C3%A9.jpg/640px-Emma_Calv%C3%A9.jpg)