From Wikipedia, the free encyclopedia
Emily Greene Balch (Boston, EUA 1867-Cambridge 1961) fou una sindicalista estatunidenca, escriptora i pacifista, que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1946, compartit amb John Raleigh Mott.
 Greene Balch retratada cap a 1920 a l'Estudi de Fotografia de George W. Harris & Martha Ewing | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 gener 1867  Jamaica Plain (Massachusetts) |
| Mort | 9 gener 1961 (94 anys) Cambridge (Massachusetts) |
| Sepultura | Forest Hills Cemetery (Boston) |
| Nacionalitat | Nord-americana |
| Formació | Bryn Mawr College (–1889) Universitat de Chicago Wellesley College |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia |
| Ocupació | escriptora, pacifista |
| Ocupador | Wellesley College |
| Membre de | |
| Moviment | Pacifisme |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pare | Francis Vergnies Balch |
| Germans | Francis N. Balch |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
 | |
Nascuda al barri jamaicà de la ciutat de Boston el 8 de gener de 1867, dintre d'una família acomodada, va ser una de les primeres persones a graduar-se al Bryn Mawr College el 1889. Va continuar estudiant sociologia i econòmiques a Europa i als Estats Units, i el 1896 va ingressar a la Facultat del Wellesley College, i l'any 1913 es va convertir en professora d'econòmiques i sociologia.
Durant la Primera Guerra Mundial va ajudar a fundar la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat i va fer campanya contra l'entrada dels Estats Units en el conflicte armat.
A causa de les seves activitats pacifistes la Universitat de Wellesley li va rescindir el contracte, i es va convertir en editora de The Nation, una revista de notícies liberal molt coneguda. Emily es va convertir en quàquera el 1920, i mai es va casar.
El 1946 fou recompensada amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb John Raleigh Mott, pels seus treballs pacifistes i integradors com a presidenta internacional honorària de la Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la Llibertat.
Morí el 9 de gener de 1961, en el seu retir a la ciutat nord-americana de Cambridge.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
