actor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Emilio Gavira Tomás (Fuengirola, Màlaga, 14 de desembre de 1964) és un actor espanyol.[1]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 desembre 1964 (59 anys) Fuengirola (Província de Màlaga) |
| Residència | Alcázar de San Juan |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, cantant, actor de televisió |
| Membre de | |
| Instrument | Veu |
| Lloc web | emiliogavira.com |
   
| |
Emilio Gavira va néixer a Fuengirola, encara que als pocs anys es va establir amb la seva família a Alcázar de San Juan (Ciudad Real). Físicament, el primer que crida l'atenció d'ell és la seva curta alçada, a causa de l'acondroplàsia que pateix.
La seva carrera va començar mentre finalitzava els seus estudis com a baríton a l'Escola Superior de Canto de Madrid, alternant papers com a cantant d'Òpera i Sarsuela amb uns altres d'actor de teatre, cinema i televisió.[2]
Com a actor de cinema ha participat en nombroses pel·lícules, com El milagro de P. Tinto, de Javier Fesser, on va fer el paper d'un dels marcians; també de Javier Fesser, en la seva pel·lícula Camino, a Mortadel·lo i Filemó, en el paper de Rompetechos; El puente de San Luis Rey, al curt premiat El Gran Zambini, en el paper protagonista, o en el divertidíssim curt I Love Cine Rambla, que es va poder veure per Festivals nacionals i internacionals i on és l'únic protagonista. Entre els seus treballs més recents per a cinema figuren l'aclamada i premiada pel·lícula dels joves realitzadors Caye Casas i Albert Pintó Matar a Dios, Guarda in alto, i El fotògraf de Mauthausen (2018).
A televisió ha participat en sèries com Agente 700, El fin de la comedia, Manos a la obra, ¡Ala... Dina! o Mira lo que has hecho, de Berto Romero . O recentment, a Olmos y Robles de RTVE, Cuéntame, La que se avecina tele 5 i per Movistar+ El Cielo puede esperar.
I en teatre ha representat papers com a actor i cantant en produccions com Carmen, ópera sangrienta (de Bizet y Merimée) (1998), de Gustavo Tambascio; Los misterios de la ópera (2000) amb Carles Alfaro; Pelo de tormenta, de Francisco Nieva; Black el payaso, al Teatro Español (2006); o, més recentment s Divinas palabras, de Valle-Inclán, amb la companyia del Centro Dramático Nacional i Enrique VIII y la cisma de Inglaterra, de Calderón de la Barca, amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico, Enigma Pessoa amb David Luque estrenada al Teatro de la Abadía, dirigit per Pablo Viar.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
