Emilia Reynel y Corona
cantant d'òpera espanyola / From Wikipedia, the free encyclopedia
Emilia Reynel y Corona (Madrid, 3 de maig de 1848–?) va ser una cantant d'òpera espanyola.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 maig 1848 Madrid |
Mort | valor desconegut |
Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera |
Professors | José Inzenga Castellanos i Baltasar Saldoni i Remendo |
Es va matricular a classes de solfeig el 1862 a l'Escola Nacional de Música i Declamació de Madrid, i de 1865 a 1869 a les de cant, que va reprendre l'octubre de 1875; el juny de 1877 va participar en els concursos públics de cant de l'escola i assolí el primer premi. En aquest moment era deixebla de José Inzenga i després ho va ser de Baltasar Saldoni.[1]
Quan va graduar-se passà a fer carrera com a cantant d'òpera, que hom afirma que va ser molt fructífera.[2] El 1872 constava com a segona soprano de la Compañía Lírico-Española del Teatro de la Zarzuela,[3] i després actuà com a prima donna a altres companyies d'òpera italiana a teatres d'arreu d'Espanya, amb molt d'èxit.[1] El 1878 participà en una producció de José Tragó cantant algunes àries de Verdi.[4]
En l'àmbit personal, va estar casada amb el militar Adolfo Espejo, esdevenint-ne vídua el 1897.[5]