From Wikipedia, the free encyclopedia
Un embaràs ectòpic (del gr. ἐκ, "fora", i τόπος, "lloc")[1] és aquell que es desenvolupa fora de l'úter, ja sigui a la trompa de Fal·lopi (el més freqüent),[2] a l'ovari, al recte,[3] a la melsa,[4] al fetge,[5] al canal cervical,[6] a la regió retroperitoneal[7] o a la cavitat pelviana o abdominal. Els signes i símptomes inclouen clàssicament dolor abdominal i sagnat vaginal, però menys del 50 per cent de les dones afectades tenen aquests dos símptomes.[8] El dolor es pot descriure com agut, apagat o com una rampa.[8] El dolor també es pot estendre a l'espatlla si s'ha produït sagnat a l'abdomen.[8] Un sagnat greu pot provocar un ritme cardíac ràpid, síncope,[9] hemoperitoneu massiu[10] o xoc hipovolèmic.[8] A banda de casos molt rars,[11] el fetus no pot sobreviure. La litopedia és una complicació poc comuna de l'embaràs ectòpic.[12]
Embaràs ectòpic. | |
Tipus | malaltia del sistema reproductor femení, embaràs i malaltia |
---|---|
Especialitat | obstetrícia i ginecologia |
Clínica-tractament | |
Símptomes | dolor abdominal |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | JA01 |
CIM-10 | O00, O00.9 i O00.90 |
CIM-9 | 633, 633.9, 633.90 i 633.8 |
CIAP | W80 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 4089 |
MedlinePlus | 000895 |
eMedicine | 2041923, 796451 i 403062 |
Patient UK | ectopic-pregnancy-pro |
MeSH | D011271 |
UMLS CUI | C0032987 |
DOID | DOID:0060329 |
L'ovari allibera un òvul que és succionat per una de les trompes de Fal·lopi,[13] on és impulsat per diminuts cilis similars a pèls fins que, diversos dies després, arriba a l'úter. Normalment, la fecundació de l'òvul s'efectua a la trompa de Fal·lopi, però la implantació té lloc a l'úter.[14] No obstant això, si la trompa s'obstrueix (per exemple, a causa d'una infecció prèvia), l'òvul pot desplaçar-se lentament o fins i tot quedar embussat. L'òvul fecundat potser mai arribi a l'úter i, en conseqüència, es produeix un embaràs ectòpic. En general, els embarassos ectòpics es desenvolupen a una de les trompes de Fal·lopi (embaràs tubàric). Són infreqüents els embarassos a la cèrvix uterina,[15] a l'ovari[16] o a la cavitat abdominal[17] o pelviana.[18] La gestació heterotòpica és un trastorn obstètric en el qual coexisteixen un embaràs intrauterí normal i un embaràs ectòpic.[19]
Entre els factors de risc de l'embaràs ectòpic s'inclouen les malalties inflamatòries pelvianes, sovint a causa d'una infecció per clamídia;[20] tabaquisme;[21] parts anteriors amb cesàrea;[22] cirurgia prèvia de trompes; una història d'infertilitat;[23] o la pràctica de procediments de reproducció assistida.[24] S'ha descrit algun cas excepcional d'embaràs ectòpic tubàric bilateral després de l'administració de clomifèn (un fàrmac inductor de l'ovulació).[25] Les gestants que prèviament han tingut un embaràs ectòpic tenen un risc molt més gran de tenir-ne un altre.[26] En els rars casos que una dona queda embarassada amb un dispositiu intrauterí (DIU) col·locat, el risc de tenir un embaràs ectòpic és elevat.[27] Els embarassos ectòpics són menys freqüents entre les dones blanques.
La detecció de l'embaràs ectòpic es realitza normalment mitjançant anàlisis de sang per detectar gonadotropina coriònica humana (hCG)[28] i proves d'imatge mèdica, com ara l'ecografia obstètrica.[29] Poden ser necessàries altres eines diagnòstiques complementàries per identificar les característiques particulars d'un embaràs ectòpic i la seva localització exacta.[30] L'ecografia funciona millor quan es realitza des de la vagina.[31] Altres causes de símptomes similars inclouen: avortament espontani, torsió ovàrica, apendicitis aguda[32] i cororiocarcinoma ovàric primari.[33]
L'ús del medicament metotrexat funciona tan bé com la cirurgia en alguns casos.[34] Específicament funciona bé quan la beta-HCG és baixa i la mida de l'embaràs ectòpic és petita.[35] La cirurgia, com ara una salpingectomia, encara es recomana normalment si el tub s'ha trencat, el batec fetal es detecta o els signes vitals de la persona són inestables.[36] La cirurgia pot ser laparoscòpica[37] o mitjançant una incisió més gran, coneguda com a laparotomia, quan l'embaràs ectòpic està molt avançat.[38] La morbiditat i la mortalitat de les mares són més baixes amb el tractament immunosupressor.[36]
La taxa d'embaràs ectòpic és d'aproximadament l'1 per cent i el 2 per cent de la de naixements vius als països desenvolupats, tot i que pot arribar al 4 per cent entre els que utilitzen mètodes de reproducció assistida.[39] És la causa de mort més freqüent entre les dones durant el primer trimestre, aproximadament entre un 6-13 per cent del total.[36] Al món desenvolupat els resultats han millorat, mentre que al món en desenvolupament sovint continuen sent pobres.[40] El risc de mort entre els països desenvolupats és d'entre el 0,1 i el 0,3 per cent, mentre que en el món en desenvolupament és d'entre l'1 i el 3 per cent.[41]
La primera descripció coneguda d'un embaràs ectòpic és d'Az-Zahrawí al segle xi.[42] El cirurgià francès François Mauriceau (1637–1709), va publicar l'any 1668 la seva obra Traité des Maladies des Femmes Grosses et Accouchées,[43] en la qual es defineix clarament l'embaràs tubàric com una complicació obstètrica. El 1883, el ginecòleg britànic Robert Lawson Tait (1845–1899) va practicar la primera intervenció quirúrgica amb èxit d'un embaràs ectòpic, aconseguint la supervivència de la mare.[44]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.