Electrònica de potència
From Wikipedia, the free encyclopedia
L' electrònica de potència és la branca de la enginyeria elèctrica que aconsegueix adaptar i transformar l'electricitat, amb la finalitat d'alimentar altres equips, transportar energia, controlar el funcionament de màquines elèctriques, etc.[1]
Es refereix a l'aplicació de dispositius electrònics, principalment semiconductors, al control i transformació de potència elèctrica. Això inclou tant aplicacions en sistemes de control com de subministrament elèctric a consums industrials o fins i tot la interconnexió sistemes elèctrics de potència. El principal objectiu d'aquesta disciplina és el processament de energia amb la màxima eficiència possible, de manera que s'eviten utilitzar elements resistius, potencials generadors de pèrdues per efecte Joule. Els principals dispositius utilitzats per tant són bobines i condensadors, així com semiconductors treballant en mode tall/saturació (on/off).[2]