![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Canovas2.jpg/640px-Canovas2.jpg&w=640&q=50)
Eleccions generals espanyoles de 1891
eleccions generals d'Espanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les eleccions generals espanyoles de 1891 foren convocades l'1 de febrer de 1891, les primeres sota sufragi universal masculí, sent regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]
Tipus | eleccions generals espanyoles ![]() | ||
---|---|---|---|
Data | 1r febrer 1891 ![]() | ||
Estat | Espanya ![]() | ||
Jurisdicció | Espanya ![]() | ||
Càrrec a elegir | diputat a Corts senador del Regne ![]() | ||
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5e/Canovas2.jpg/640px-Canovas2.jpg)
En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.[2]
Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo. Quan als republicans, es presentaren tots els partits per separat i no van assolir resultats destacables, sense passar dels 20 escons.[3]
Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon,[4] i com a president del Senat Arsenio Martínez-Campos Antón. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo, qui des de finals d'any inclou els reformistes en el govern, raó per la qual es produí l'escissió de Francisco Silvela.
Durant el seu mandat es produïren nous atemtpats anarquistes i un nou estat de guerra a les Filipines que va obligar a enviar al general Valerià Weyler i Nicolau.[5]
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[6][7]