From Wikipedia, the free encyclopedia
El planeta dels simis[1] (títol original en anglès Planet of the Apes) és una pel·lícula estatunidenca de ficció científica, realitzada l'any 1968, basada en la novel·la de Pierre Boulle, La Planète des singes. L'actor protagonista va ser Charlton Heston, va ser dirigida per Franklin J. Schaffner Altres actors van ser Roddy McDowall, Kim Hunter, Maurice Evans, James Whitmore, James Daly i l'actriu Linda Harrison. El guió originalment va estar a càrrec de Rod Serling (guionista i productor de la Dimensió desconeguda) però hi va haver nombroses revisions fetes per altres guionistes.[2] Els canvis van incloure noms dels protagonistes i una societat de simis més primitiva.[3]
Planet of the Apes | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Franklin J. Schaffner | |
Protagonistes | ||
Producció | Arthur P. Jacobs | |
Guió | Michael Wilson i Rod Serling | |
Música | Jerry Goldsmith | |
Fotografia | Leon Shamroy | |
Muntatge | Hugh S. Fowler | |
Productora | 20th Century Studios | |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Estrena | 8 febrer 1968 | |
Durada | 113 min | |
Idioma original | anglès | |
Versió en català | Sí | |
Rodatge | Califòrnia, Malibu, Arizona i Utah | |
Color | en color | |
Pressupost | 5.800.000 $ | |
Recaptació | 32.593.134 $ 32.589.624 $ (Estats Units d'Amèrica) | |
Descripció | ||
Basat en | El planeta dels simis | |
Gènere | cinema de ciència-ficció, cinema de ficció especulativa, cinema distòpic i pel·lícula basada en una novel·la | |
Qualificació MPAA | G | |
Tema | viatge en el temps | |
Lloc de la narració | Nova York | |
Època d'ambientació | 40th century (en) | |
Premis i nominacions | ||
Nominacions | ||
Premis | ||
|
Els astronautes Taylor (Charlton Heston), Landon (Robert Gunner), Stewart (Dianne Stanley) i Dodge (Jeff Burton) estan en animació suspesa (hibernació) quan la seva nau, anomenada Icarus, cau en un llac d'un planeta desconegut l'any 3978 dC. després d'un viatge de 2.006 anys de durada a una velocitat pròxima a la de la llum. Taylor suggereix que el planeta on han arribat gira al voltant d'un estel de la constel·lació d'Orió, a uns 320 anys llum de la Terra.
En aquest planeta Taylor descobreix que una espècie de simis que enraonen domina i esclavitza als éssers humans, que són muts. En haver estat ferit a la gola, ell tampoc pot parlar i també és esclavitzat. Quan es guareix de la ferida i aconsegueix de parlar es rebel·la ajudat per un simi femella que és psiquiatra i el simi mascle parella d'ella.
L'escena final de la pel·lícula és antològica i se la considera un al·legat contra la Guerra Freda.
La pel·lícula va guanyar l'Oscar honorífic al millor maquillatge, per a John Chambers, i va estar nominada a l'Oscar al millor vestuari (Morton Haack) i a la millor banda sonora (Jerry Goldsmith).[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.