pel·lícula de 1987 dirigida per Gabriel Axel From Wikipedia, the free encyclopedia
El festí de Babette[1] (títol original en danès Babettes Gaestebud) és una pel·lícula danesa dirigida per Gabriel Axel i estrenada el 1987.[1] És inspirada en una novel·la de Karen Blixen, del recull Skæbne-Anekdoter (Anècdotes del destí).
Babettes Gæstebud | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Gabriel Axel |
Protagonistes | Stéphane Audran Jarl Kulle Bibi Andersson Ghita Nørby Birgitte Federspiel Bodil Kjer Axel Strøbye Ebbe Rode Jean-Philippe Lafont Lisbeth Movin Asta Esper Andersen Cay Kristiansen Ebba With Gert Bastian Hanne Stensgaard Holger Perfort Tina Kiberg Lars Lohmann Pouel Kern Viggo Bentzon Bendt Rothe Vibeke Hastrup Tine Miehe-Renard Else Petersen Finn Nielsen Preben Lerdorff Rye Thomas Antoni Erik Petersen Kim Sjøgren |
Producció | Just Betzer, Bo Christensen i Benni Korzen |
Dissenyador de producció | Sven Wickmann (en) |
Guió | Gabriel Axel |
Música | Per Nørgård |
Fotografia | Henning Kristiansen |
Muntatge | Finn Henriksen |
Productora | Nordisk Film |
Distribuïdor | Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Dinamarca i França |
Estrena | 28 agost 1987 |
Durada | 99 min i 103 min |
Idioma original | danès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | El festí de Babette |
Gènere | cinema romàntic, drama i cinema musical |
Tema | cuinar |
Lloc de la narració | Dinamarca |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Babette, cap de cuina de nomenada en un gran restaurant parisenc, «Le Café Anglais», fuig de la repressió de la Comuna de París el 1871. Troba refugi a Dinamarca, en un petit poble, al servei de dues velles.
Cada any, compra un bitllet de loteria. El dia que s'emporta la grossa, al cap de quinze anys, en lloc només de millorar la seva sort, consagra tots els seus diners per reconstituir, en una sola vesprada i per a dotze coberts, el fast de la gran cuina parisenca.[2]
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El convidat del festí, el general Löwenhielm, reconeix les «guatlles en sarcòfag» del "Cafè anglès" i que recorda que un gran àpat pot ser una història d'amor, aixecant el seu got cap a la de les dues velles que ha estimat sempre però amb qui no s'ha pogut casar.
No és una pel·lícula tendra sinó trasbalsadora, descansant sobre la novel·la de Karen Blixen, que Gabriel Axel ha dirigit amb una escenificació admirable de precisió i de sobrietat fins als detalls i amb astorant contrast entre la vida trista i austera d'aquest poble luterà i aquest sopar fantàstic amb menjars suculents i vins prodigiosos, com el Clos Vougeot 1845, tan inesperat en aquest paisatge nòrdic auster, glacial i castigat pels vents. El prodigi de la pel·lícula – marcat pel brindis del general, que clou el sopar - és ser el festí que compleix la comunió de tots els convidats i dels amants separats que el pastor mai no havia realitzat - els havia separat per a la seva pròpia satisfacció. Allò que s'ha de produir es produeix, encara que sigui al preu d'un miracle.
Verdadera paràbola sobre l'amor pur. El de Babette en principi, per a les dues germanes que l'han acollit, després per a la comunitat sencera a través d'aquest sopar, obra d'art (del seu art) per la qual dona tot el que posseeix. També de les filles del pastor que sacrifiquen les seves vides sentimentals per socórrer i estimar el seu pare i els seus protegits.
Begudes :
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.