Einar Tambarskjelve
From Wikipedia, the free encyclopedia
Einar Eindridesson Thambarskelfir (c. 980–c. 1050) (nòrdic antic: Einarr Þambarskelfir, noruec: Einar Tambarskjelve) fou un influent cabdill viking noruec del segle xi que liderà a senyors feudals oposats al govern del rei Olaf II.[1]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Einar Tambarskjelve y el arco del rey durante la batalla de Svolder, que encuentra débil | |
Nom original | (non) Einarr Þambarskelfir (no) Einar Tambarskjelve |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 980 (Gregorià) Noruega |
Mort | 1050 (Gregorià) (69/70 anys) Noruega |
Causa de mort | homicidi |
Nacionalitat | Noruega |
Activitat | |
Ocupació | explorador, militar, polític |
Família | |
Cònjuge | Bergljot Håkonsdatter |
Fills | Ålov Einarsdatter, Eindride Einarsson |
Tanca
A l'obra Heimskringla de Snorri Sturluson se'l cita expressament. El seu malnom Thambarskelfir, té dos significats conceptuals: "thamb" deriva de prémer les cordes d'un arc cosa que suggereix que era un mestre en armes i un arquer molt precís; "thambr", significa panxa, i podria traduir-se com ventre vibrant, sens dubte un malnom poc afalagador en referència a la seua constitució física.