Efecte magnetocalòric
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'efecte magnetocalòric es refereix a la propietat dels materials de canviar la temperatura en ser sotmesos a canvis adiabàtics de camp magnètic aplicat o, altrament, de canviar l'entropia en ser sotmesos a canvis isotèrmics de camp magnètic aplicat.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'efecte fou descobert pels físics P. Weiss i A. Piccard l'any 1917, que foren els primers a evidenciar-lo experimentalment i en dotar-lo d'una explicació termodinàmica satisfactòria en mesurar els canvis de temperatura (1.7 °C) sota aplicació adiabàtica d'un camp magnètic (1.5T) al níquel, efecte van anomenar fenomen magnetocalòric.[1] És l'any 1927 quan els físics P. Debye i W. Giauque proporcionen a l'efecte una explicació fonamental més completa.[2]
L'efecte magnetocalòric és la base per a l'assoliment de temperatures molt baixes mitjançant refrigeració magnètica. Aquest procés és conegut altrament com a desmagnetització adiabàtica.