From Wikipedia, the free encyclopedia
Eduardo e Cristina és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià d'Andrea Leone Tottola i Gherardo Bevilacqua-Aldobrandini, basat en el llibret d'Odoardo e Cristina (1810) de Giovanni Schmidt per a una òpera de Stefano Pavesi. S'estrenà al Teatro San Benedetto de Venècia el 24 d'abril de 1819.
Gioachino Rossini | |
Forma musical | òpera |
---|---|
Compositor | Gioachino Rossini |
Llibretista | Andrea Leone Tottola |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Italià |
Basat en | Odoardo e Cristina (1810) de Giovanni Schmidt |
Creació | 1819 |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | Opera seria |
Parts | Dos |
Personatges |
|
Instrumentació | |
Estrena | |
Estrena | 24 d'abril de 1819 |
Escenari | Teatro San Benedetto de Venècia, |
Aquesta obra de pastitx va ser composta amb molta pressa per a una primera actuació concertada menys d'un mes després de l'estrena d'Ermione. Rossini va agafar en préstec "19 dels 26 números musicals"[2] d'altres obres seves, com Adelaide di Borgogna, Ricciardo e Zoraide, així com la mateixa Ermione.
Després de l'estrena, es va oferir 24 representacions aquella temporada abans de ser reviscuda l'any següent a la més prestigiosa La Fenice.[3] Irònicament, tot i que Ermione no va ser especialment ben rebuda, "Eduardo i Christina va ser un gran èxit".[3] Pel que sembla, la primera actuació va tenir tan bona acollida que va durar sis hores, donat el gran nombre de bisos.[4]
L'òpera va rebre produccions en altres llocs d'Europa fins al 1840, però després d'això semblen haver estat molt rares.[3] Va ser estrenada el 25 de novembre de 1834 a Nova York,[4] A diferència de la majoria de les òperes napolitanes de Rossini, aquesta va ser "fortament alterada de revival en revival".[4] Entre altres produccions, l'òpera es va representar al festival Rossini in Wildbad el 2017.[5]
Eduardo, comandant de l'exèrcit suec, porta notícies de pau i és rebut triomfant pel rei Carlo a Estocolm. Aquell mateix dia, el rei anuncia que la seva filla, Cristina, es casarà amb el príncep Giacomo d'Escòcia. La Cristina, però, ja és secretament la dona de l'Eduardo, i junts tenen un fill petit, Gustavo. La Cristina fa plans per escapar, però durant els preparatius del casament es descobreix el petit Gustavo. La Cristina es proclama la seva mare, encara que no revelarà el nom del pare. Quan l'Eduardo apareix, es revela que és el pare del nen, i la parella il·lícita és conduïda a la presó. Cristina continua rebutjant una proposta de matrimoni a Giacomo, tot i que aquest ha acceptat reconèixer Gustavo com el seu propi fill. Finalment Eduardo és alliberat pel seu amic i company d'armes, el capità Atlei, i junts derroten un atac sorpresa dels russos. Després de la batalla, Eduardo lliura la seva espasa al rei Carles que, tocat, perdona la parella i els concedeix la seva benedicció.
Any | Elenc (Carlo, Cristina, Eduardo, Giacomo, Atlei) |
Director, Teatre d'òpera i orquestra |
Segell[7] |
---|---|---|---|
1997 | Omar Jara, Carmen Acosta, Eliseda Dumitru, Konstantin Gorny, Jorge Orlando Gómez | Francesco Corti, I Virtuosi di Praga (Enregistrament d'una representació al Wildbad Festival, juliol) |
Àudio CD: Bongiovanni Cat: GB 2205/2206-2 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.