Edgard Istel

Edgard Istel (Magúncia, Alemanya, 23 de febrer de 1880 - Miami, EUA, 1948) fou un compositor i musicòleg alemany.

Edgard Istel

Biografia
Naixement	23 febrer 1880 Magúncia (Alemanya)
Mort	17 desembre 1948 (68 anys) Miami (Florida)
Activitat
Ocupació	compositor, musicòleg, escriptor

Amb els estudis musicals, que feu en la seva ciutat natal i a Múnic, alternà els de filosofia, doctorant-se en aquesta matèria amb la Memoria J. J. Rousseau als Komponist seiner lyrischen Scene Pygmalion (Leipzig, 1901) i a partir de llavors residí en la capital bavaresa, on desplegà gran activitat com a compositor i pedagog. El 1907 anà per primera vegada a Espanya i el 1913 era professor de ciències musicals en l'Acadèmia Humboldt de Berlín i el 1918 de la Universitat de Lessing.

Des de 1920 va romandre a Madrid, on fou representant de la Societat d'Autors i Compositors alemanys, havent contribuït desenvolupant aquest càrrec a unir les relacions artístiques entre ambdós països. La labor d'Istel fou molt important, tant per la quantitat com per la qualitat, i abraçà molts aspectes. Va compondre les òperes següents, quasi totes amb llibret propi:

• Der Fahrende Schüler (1906);
• Des Tribunal Gebot (1908);
• Prinzessin und Schweinehirt (1908);
• Verbotenet, Liebe, Maienzauber i Wenn Faruent räumen (1919);
• el ball Das Letzte Ahnenfest (1911);
• la música per a l'escena Salyros de Goethe (1910);
• una refosa del Pygmalion de Rousseau (1904);
• les operetes D. Frauenstreik i König Mammon; Eine, Singspielowertüre que formaven part del repertori de les principals orquestres del món i que fou estrenada per la Filharmònica de Madrid el 1924.
• Hymnus an Zeus per a cor i orquestra;
• melodies vocals i cors mixtes per a 4 veus.

A més, va publicar dos volums de cançons antigues espanyoles, adaptades i traduïdes a l'alemany, algunes de les quals donà conèixer a Madrid la seva esposa Joanna Wylie d'Istel.

També és molt extensa la llista dels seus treballs de crítica i història de la música. Entre els principals cal citar: Das Deutsche Weihnacht und seine Wiedergebur aus dem Geiste der Musik. (1900); Peter Cornelius (1901); Die Entstehung des deutschen Melodramas (1906); Die Komische Oper (1906) Die Blütezeit der musikalischen Romantik (1909); Das Kunstwerk Richard Wagner (1910); Das Libretto, traduït a l'anglès (1914); Die moderne Oper seit Richar Wagner (1914); Paganini (1919); Das Buch der Oper (1920); Wagnerstud (1925); Felipe Pedrell, interessant i ben documentat treball en el The Musical Quarterly, de Nova York (abril de 1925), així com un nombre considerable d'estudis en revistes alemanyes, angleses i nord-americanes, programes de concert, edicions de diversos autors amb notes i comentaris, etc.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 2150-51 (ISBN 84-239-4582-0)