From Wikipedia, the free encyclopedia
Eberard IV de Nordgau, mort el 18 de desembre de 972/973[1] fou comte de Nordgau. És el gran dels quatre nens d'Hug III de Hohenburg i I de Nordgau o Baixa Alsàcia i de la seva dona, Hildegarda de Ferrette.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut valor desconegut |
Mort | 18 desembre 973 (Gregorià) valor desconegut |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Comte |
Família | Eticònides |
Cònjuge | Liutgarda de Bidgau |
Fills | Hug II de Nordgau, Eduvigis de Nordgau, Landold von Zähringen Graf von Thurgau, Graf von Breisgau |
Pares | Hug I de Nordgau i Hildegarde von Ferrette |
Germans | Gontran el Ric Adela van Leuven |
Va succeir al seu pare el 940, conjuntament amb el seu germà Hug d'Eguisheim. El 959 va entregar a Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic l'abadia de Lure.
Va governar al Nordgau del 940 a 951 data en la qual va abdicar a favor del seu fill Hug II de Nordgau o Baixa Alsàcia (951-984), i es va retirar a la seva terra d'Altorf on va morir el 972/973.
Es va casar amb Luitgarde, filla de Wigeric de Bidgau i de la seva dona Cunegunda de França.[3][4] D'aquest matrimoni van néixer: