Ducat de Solferino
From Wikipedia, the free encyclopedia
El ducat de Solferino és un títol nobiliari espanyol, creat el 21 de desembre de 1717 pel rei Felip V, com a Gran d'Espanya a Francisco Gonzaga y Pico de la Mirandola, fill de Francesco Gonzaga (1648-1725), III príncep di Castiglione i de Laura Pico de la Mirandola (1660-1720). Per dret passà a la seva filla Maria Lluïsa Gonzaga, que s'uní amb matrimoni amb Joaquín Anastasio Pigantelli d'Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia i, posteriorment, als seus descendents els Llanzà.[1]
Tipus | títol nobiliari i ducat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Francesco Gonzaga y Pico de la Mirandola |
Rei | Felip V |
Data | 21 de desembre de 1717 |
Actual titular | Carlos Luis de Llanda y de Domecq |
Epònim | Solferino |
Estat | Espanya |
Lluís Gonzaga de Llanzà i Bobadilla accedí al títol de duc de Solferino el 1928 com a fill de Manuel de Llanzà i Pigantelli d'Aragó (1857-1927) i Maria Asunción Bobadilla i Martínez de Arizabal. Lluís Gonzaga de Llanzà i Bobadilla, XI duc de Solferino, lliurà a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona l'arxiu patrimonial de la família. Entre aquesta documentació destaca la correspondència del seu avi Benet de Llança i d'Esquivel (1822-1863).[1]