Dracaena draco
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
El drago o drago de Canàries[1] (Dracaena draco) és una espècie de planta de la família de les asparagàcies, la qual pot ser trobada al Marroc, les Illes Canàries i a Madeira. És un arbre molt emblemàtic de les Canàries per moltes raons: només creix a Macaronèsia, i es creu que el seu origen natural es troba a les illes de Tenerife i Gran Canària. Es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'illa de Tenerife, conjuntament amb el pinsà de les Canàries.[2] No obstant això, el 1996 va ser descobert prop d'Agadir, a l'Anti-Atles, una població de Dracaena drago. Aquesta varietat del sud del Marroc, una mica diferent de la canària, és anomenada Ajdal pels amazics.
![]() |
No s'ha de confondre amb dragó. |
Exemplar de drago a Breña Alta, La Palma. | |
Dades | |
---|---|
Font de | sang de dragó ![]() |
Estat de conservació | |
![]() | |
En perill | |
UICN | 30394 ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Asparagaceae |
Gènere | Dracaena |
Espècie | Dracaena draco ![]() L., 1767 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Asparagus draco ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Drago_ram.jpg/640px-Drago_ram.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Berthelot_drago_franchy.jpg/640px-Berthelot_drago_franchy.jpg)
Aquest arbre espectacular se'l coneix des de fa ja molts anys. La seva saba es torna vermella en contacte amb l'aire. El seu tronc és d'un to gris platejat i es ramifica dicotòmicament. Aquesta espècie s'inclou al catàleg d'espècies amenaçades de les Canàries, com a sensible a l'alteració del seu hàbitat, a Gran Canària, Tenerife i La Palma.[3]
Hi ha exemplars d'aquesta espècie monumentals, com el que creix en un poble de Tenerife que té entre 500 i 600 anys.[4] Normalment el podem trobar entre els 100 i 600 m d'altitud, creixent al bosc termòfil i al matollar suculent de les illes, encara que des de l'antiguitat s'ha utilitzat per a jardineria o plantat a les ciutats. Pels antics aborígens i pels romans aquest arbre tenia propietats màgiques. Actualment, la seva saba vermella s'usa per les propietats medicinals que té i s'utilitza per a fer tints i verins.[5]