Dor

Dor va ser una ciutat de Palestina que menciona la Bíblia, i la situa al territori de la tribu de Manassès, a uns 30 km al sud de Haifa i del Mont Carmel, a la costa mediterrània.^[1]

Dor

Tipus	tel, jaciment arqueològic i parc nacional
Localització
32° 37′ 03″ N, 34° 54′ 59″ E
Estat	Israel
Districte	Districte de Haifa
Geografia
Superfície	70 dúnams

Estava poblada per cananeus. Segons el Llibre de Josuè, el rei de Dor, es va aliar amb Jabin, el rei cananeu de Hassor en una batalla contra Israel, i hi va morir.^[2] Dor estava situada a la vora del territori d'Aser, però Josuè la va concedir a Manassès, que hi va mantenir els pobladors cananeus.^[3] Al mateix Llibre de Josuè es fa menció de Dor juntament amb una altra ciutat anomenada En-Dor.^[4]

El rei Salomó tenia dotze governadors al seu territori que cada any subministraven els queviures per al rei i l'administració reial, un mes cadascun. El territori muntanyós de Dor n'era un d'ells.^[5]

A la Història d'Unamon es menciona el poble dels Xequeleix, un dels Pobles de la mar, i allà es diu que Dor era la seva ciutat.^[6]

Va pertànyer després a Sidó. Va ser una fortalesa que Antíoc VIII Grif (125 aC-96 aC) va defensar contra Antíoc IX de Cízic (114 aC-94 aC). Era a uns 15 km de Cesarea. Els grecs i romans la van anomenar Dora (τὰ Δῶρα) (plural neutre). Jeroni d'Estridó la descriu com una ciutat en runes.^[7]

Referències

1. Burkhardt, Helmut (et al.) (comp.). Das grosse Bibellexikon. Wuppertal: Brockhaus, 1987, p. 293. ISBN 9783417246117.
2. Llibre de Josuè. 11:1-14
3. Llibre de Josuè. 12:23
4. Llibre de Josuè. 17:11
5. Primer llibre dels Reis. 4:11
6. Caminos, Ricardo A. A tale of woe : from a hieratic papyrus in the A. S. Pushkin Museum of Fine Arts in Moscow: (Papyrus Pushkin 127). Oxford: Griffith Institute, Ashmolean Museum, 1977, p. 1-2.
7. Smith, William (ed.). «Dora». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 26 febrer 2022].

Viccionari